El poeta uruguaià Mario Benedetti va néixer el 14 de setembre del 1920 a Paso de los Toros i va morir el 17 de maig del 2009 a Montevideo. El recordem amb enyor però amb l’alegria que ell defensava en aquest poema. I Joan Manuel Serrat hi posa música.

Defender la alegría como una trinchera
defenderla del caos y de las pesadillas
de la ajada miseria y de los miserables
de las ausencias breves y las definitivas

defender la alegría como un atributo
defenderla del pasmo y de las anestesias
de los pocos neutrales y los muchos neutrones
de los graves diagnósticos y de las escopetas

defender la alegría como un estandarte
defenderla del rayo y la melancolía
de los males endémicos y de los académicos
del rufián caballero y del oportunista

defender la alegría como una certidumbre
defenderla a pesar de dios y de la muerte
de los parcos suicidas y de los homicidas
y del dolor de estar absurdamente alegres

defender la alegría como algo inevitable
defenderla del mar y las lágrimas tibias
de las buenas costumbres y de los apellidos
del azar y también
también de la alegría.

 

(del llibre «A título de inventario», editorial DeBolsillo)

 

Foto: Rita M.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Roser Batlle a setembre 16, 2016 | 18:06
    Roser Batlle setembre 16, 2016 | 18:06
    Encara que ens diguin ingenus, Més que mai cal defensar l'alegria!
  2. Icona del comentari de: Josediego a setembre 18, 2017 | 12:53
    Josediego setembre 18, 2017 | 12:53
    A mi el que més m'agradava de Benedetti quan era jove era Los formales y el frío.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»
Comparteix

You Are So Beautiful

You're everything I hoped for/ You're everything I need

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix