Dones d’heura

Podem ser alades,/ arrel, estiu, bressol,/ deix… i mans!

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Foto: Lali Masriera


Tu i jo som dones d’heura.
Embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,
graons de sol,
un vals d’arrels menudes.
Dia a dia inventem la no-rutina.
Amb els peus ferms
ens vestim d’aire
per ballar amb estels.
Som dones d’heura,
podem ser alades,
arrel, estiu, bressol,
deix… i mans!
Sobretot mans obertes,
fulles que acaronen pedres.
Suspeses en el vertigen blau
que ens teixeix.
Llaços que nuen mans.
 



  Dones d’heura
 
  © Marta Pérez i Sierra
  © Pagès editors, 2011

Comentaris

    Anònim Octubre 16, 2017 10:15 pm
    Dones amb fermesa i sense por!

Nou comentari

Coneix la història de les científiques
El CosmoCaixa posa el focus en la imprescindible aportació de les dones al món científic
Més entrades...