Foto: Lali Masriera


Tu i jo som dones d’heura.
Embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,
graons de sol,
un vals d’arrels menudes.
Dia a dia inventem la no-rutina.
Amb els peus ferms
ens vestim d’aire
per ballar amb estels.
Som dones d’heura,
podem ser alades,
arrel, estiu, bressol,
deix… i mans!
Sobretot mans obertes,
fulles que acaronen pedres.
Suspeses en el vertigen blau
que ens teixeix.
Llaços que nuen mans.



Dones d’heura

© Marta Pérez i Sierra
© Pagès editors, 2011

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a octubre 16, 2017 | 22:15
    Anònim octubre 16, 2017 | 22:15
    Dones amb fermesa i sense por!

Nou comentari

Comparteix