Aurora Bertrana (1892-1974) va publicar Edelweiss, la seva primera novel·la, el 1937 dins de la col·lecció “La Novel· la Femenina” d’Edicions Mediterrània. Aquesta història breu se situa a Mürren, un poble turístic suís penjat sobre la tancada vall de Lauterbrunnen, a l’ombra dels cims de la Jungfrau o el Breithorn, on la mateixa autora va confessar que va sentir la necessitat de convertir-se en escriptora. Edelweiss, entre la novel·la d’aventures i la tragèdia romàntica, està lligada íntimament a un paisatge estranger que Bertrana coneixia de primera mà.

El 1922, l’escriptora va viatjar fins a Ginebra per perfeccionar els estudis de música a l’Institut Jaques Dalcroze. El que veure a través de la finestra del tren la va fascinar i torbar. Bertrana va descriure la descoberta dels Alps com «un xoc violent», «una revelació», «una font d’inspiració sobrenatural» i així ho va escriure a les seves memòries. Rata Books publica una nova edició d’Edelweiss que inclou un postfaci de l’especialista Adriana Bàrcia que aporta informació sobre la importància de la novel·la en l’obra i la vida d’Aurora Bertrana i el fragment de memòries en què l’autora narra la seva arribada a Mürren, com va descobrir els cims alpins i com va ser la gestació de la seva primera obra literària. Us convidem a llegir-ne un fragment.

Foto: Catorze

Les meves aventures a Suïssa

Per anar de Barcelona a Ginebra l’any 1923 calia una sèrie de canvis de tren, d’esperes a les estacions principals del trajecte, d’informacions imprescindibles que els empleats dels ferrocarrils us donaven amb més o menys amabilitat i competència. A mi, però, tot em semblava interessant i divertit: el paisatge del Rosselló i de la Provença, el ja més espectacular de la Vall del Roine al capvespre; els companys de viatge, sovint renovats, i fins els noms dels llocs on havien de canviar de línia. Tot excitava la meva curiositat i em servia d’esbarjo.

Vaig arribar a Ginebra l’endemà al matí. Mentre la policia examinava els passaports, una senyora d’agradable aspecte em somreia.

—Mademoiselle Bertrana?

—Jo mateixa.

—Je suis Madame Molina.

Ens vam estrènyer les mans. Vam sortir plegades de l’estació. Jo li preguntava, encuriosida, si el seu marit era d’origen espanyol.

—No, el meu marit era suís i els seus pares també. Ni ells ni jo no parlem el castellà. (Ella va dir l’espanyol.) Potser algun Molina avantpassat del meu marit venia d’Espanya.

M’havia invitat a dinar en un restaurant cèlebre per la qualitat i la quantitat dels entremesos que hom hi servia. Era una tradició, m’explicà la pianista: mai ningú no havia pogut passar més enllà dels entremesos. Efectivament, ja a la meitat dels que ens havien servit, quan encara restaven per tastar tot de coses apetitoses i mengívoles, jo m’havia sentit sadollada.

Madame Molina m’acompanyà a l’Hotel des Familles, davant per davant de l’estació. L’endemà, a primera hora, ella i jo ens hi havíem de trobar al vestíbul. El violinista aniria directament a Mürren.

Vaig aprofitar la tarda per visitar el barri consagrat als turistes. Llavors Suïssa era el primer país del món dedicat al turisme. D’ell van aprendre tots els altres. A Ginebra, prop de l’estació, del llac i dels seus molls, hi havia els grans hotels de Rússia, des Bergues, el Richemond, el Metropol —aquest a l’altra banda del Roine—. Tots respiraven netedat, confort, luxe…

Tot al llarg del carrer del Mont Blanc, del Quai des Bergues, del Quai Gustave Ador, de la Place Cornavin, els salons de te, les pastisseries, els restaurants i els cafès es barrejaven amb una sèrie d’enlluernadores botigues on s’exhibien objectes inútils de primeríssima qualitat: pelleteries, tafileteries, joieries, rellotgeries… i també agències de viatge amb exposició de cartells en què hom oferia al públic engrescadors viatges: desde les piràmides d’Egipte, Sicília, Nàpols, Roma… fins a les més modestes excursions a les fonts del Rin, a la Mer de Glace o al Grand Saint Bernard.

A mi, tots aquests mirallets no m’enlluernaven. Estava prou engrescada amb el viatge de l’endemà al cor dels Alps.

Edelweiss

© 2022, Hereus d’Aurora Bertrana, pel text.
© 2022, Adriana Bàrcia José, pel postfaci.
© 2022 :Rata_, per aquesta edició.

Pots comprar Edelweiss a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa