La gran nàusea és un poemari que ressegueix un procés d’exhauriment i de desgast. Una erosió que consumeix tot vincle possible entre consciència i realitat, i que aboca irremissiblement al descampat del tedi i a la hiperconsciència de la irrealitat. A partir del símbol de la nàusea de Sartre i de Nietzsche, i de la mà de Svendsen, Handke o Bergman, entre molts d’altres, els poemes d’aquest llibre, estructurats a partir de les tres fases del vòmit, furguen en l’apatia que aflora en un món de sentits derruïts i significats reduïts a clofolles, en el malestar profund que genera la presència intuïda d’un no-res solidíssim, compacte i invasor. La gran nàusea és un poemari sobre el Buit, en majúscula. Un Buit que, com de la nàusea al vòmit, passa de ser una incomoditat interior i intangible a una realitat exterior i material. Un Buit deïficat que venerem litúrgicament i que transcendeix de l’individu a la col·lectivitat. Un Buit que al principi del llibre esfondra una casa i que al final del poemari devora una ciutat sencera.” Així presenta Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996) el seu nou poemari, editat per LaBreu. Us n’oferim un poema.

Foto: Catorze

El teu i el meu no-res


A quina distància
el teu i el meu
no-res.

Sílvie Rothkovic


i vam deixar de veure’ns,
perquè les pupil·les se’ns gastaven de mirar
i van revoltar-se contra el jou intransigent
del nervi òptic.

i vam deixar d’entendre’ns,
perquè ens parlàvem, imprudents,
amb la llengua esmussada
que descrea les coses.

i vam deixar de sentir-nos,
perquè la veu se’ns va aigualir
i a les orelles hi teníem la remor
que fan tots els silencis
quan comencen a sentir-se
a si mateixos.

i cadascú va carregar-se a les espatlles
el seu Jo,
i cadascú va arraulir-se al seu no-res particular
i el va covar.

i un dia
sota el ventre
hi vam notar els primers batecs:

era el terror immesurable
que fan totes les coses
quan s’adonen
que existeixen.

La gran nàusea

© Xavier Mas Craviotto
© LaBreu Edicions, 2021

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix