El teu i el meu no-res

i vam deixar de sentir-nos, / perquè la veu se'ns va aigualir

La gran nàusea és un poemari que ressegueix un procés d’exhauriment i de desgast. Una erosió que consumeix tot vincle possible entre consciència i realitat, i que aboca irremissiblement al descampat del tedi i a la hiperconsciència de la irrealitat. A partir del símbol de la nàusea de Sartre i de Nietzsche, i de la mà de Svendsen, Handke o Bergman, entre molts d’altres, els poemes d’aquest llibre, estructurats a partir de les tres fases del vòmit, furguen en l’apatia que aflora en un món de sentits derruïts i significats reduïts a clofolles, en el malestar profund que genera la presència intuïda d’un no-res solidíssim, compacte i invasor. La gran nàusea és un poemari sobre el Buit, en majúscula. Un Buit que, com de la nàusea al vòmit, passa de ser una incomoditat interior i intangible a una realitat exterior i material. Un Buit deïficat que venerem litúrgicament i que transcendeix de l’individu a la col·lectivitat. Un Buit que al principi del llibre esfondra una casa i que al final del poemari devora una ciutat sencera.” Així presenta Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996) el seu nou poemari, editat per LaBreu. Us n’oferim un poema.

Foto: Catorze

El teu i el meu no-res


A quina distància
el teu i el meu
no-res.

Sílvie Rothkovic


i vam deixar de veure’ns,
perquè les pupil·les se’ns gastaven de mirar
i van revoltar-se contra el jou intransigent
del nervi òptic.

i vam deixar d’entendre’ns,
perquè ens parlàvem, imprudents,
amb la llengua esmussada
que descrea les coses.

i vam deixar de sentir-nos,
perquè la veu se’ns va aigualir
i a les orelles hi teníem la remor
que fan tots els silencis
quan comencen a sentir-se
a si mateixos.

i cadascú va carregar-se a les espatlles
el seu Jo,
i cadascú va arraulir-se al seu no-res particular
i el va covar.

i un dia
sota el ventre
hi vam notar els primers batecs:

era el terror immesurable
que fan totes les coses
quan s’adonen
que existeixen.

La gran nàusea

© Xavier Mas Craviotto
© LaBreu Edicions, 2021

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...