Elogi de l’enyor

Quin ganivet de doble tall, el risc,/ que ningú no sap ben bé per on s'empunya.

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Foto: Stuart Dootson


Posem que el fil de plata d’un afany
et porti al cor del temps –si el temps té cor.
Què faràs aleshores? Assajar
tal volta de descriure l’inefable,
o quedar embadocat davant d’aquell
joc de miralls que ningú no s’explica?
Quin ganivet de doble tall, el risc,
que ningú no sap ben bé per on s’empunya.
Més val que et facis ombra amb la teva ombra
mentre desxifres el perfil de cada
solc de la pell, l’enigma sorprenent,
de tan familiar, de les arrugues
i, a poc a poc, construeixes un lúdic
retrat de tu mateix que t’acompanyi.
 


 
Miquel Martí i Pol, Obra Poètica/4 1991-2003, (Edicions 62) 

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...