L’emigrant

quan de tu s'allunya/ d'enyorança mor

Arxivat a: Poema, Biblioteca
L’emigrant és una obra coral amb text de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives dedicada a l’Orfeó Català i estrenada el 8 d’abril de 1894. És una peça emblemàtica en honor als exiliats, a tots aquells que deixen casa seva buscant un futur millor i a tots aquells que hi tornen per retrobar-se amb la terra que els va veure néixer. La interpreten Marina Rossell i Peret.



Dolça Catalunya, 
pàtria del meu cor, 
quan de tu s’allunya 
d’enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa, 
blanc Pirineu, 
marges i rius, ermita al cel suspesa, 
per sempre adéu! 
Arpes del bosc, pinsans i caderneres, 
cantau, cantau; 
jo dic plorant a boscos i riberes: 
adéu-siau!

¿On trobaré tos sanitosos climes, 
ton cel daurat?
mes ai, mes ai! ¿on trobaré tes cimes, 
bell Montserrat? 
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, 
ta hermosa Seu, 
ni eixos turons, joiells de la corona 
que et posà Déu.

Adéu, germans: adéu-siau, mon pare, 
no us veuré més! 
Oh! ¡si al fossar on jau ma dolça mare 
jo el llit tingués! 
¡Oh mariners, el vent que me’n desterra, 
que em fa sofrir! 
Estic malalt, mes ai! ¡tornau-me a terra, 
que hi vull morir!


 

Foto: Sergejs Babikovs

Nou comentari

Laura
I si l’atzar et porta lluny,/ que els déus et guardin el camí
Més entrades...