Escriu-me

Per omplir-me aquest tros de soledat/ que enverina els camins secrets del cos

Foto: Pimthida


Escriu-me quan arribis allà on sigui,
on et dugui el desig, o el cansament,
o totes dues coses. Parla’m sempre,
que necessito versos i paraules
per omplir-me aquest tros de soledat
que enverina els camins secrets del cos.

Agafaré les lletres que m’enviïs
i en faré una flassada acolorida
(encara tinc aquella por del fred
que em recorre la pell a mossegades;
el fred que ve de dintre, de l’arrel
d’algun dolor ofegat que encara ignoro).

Amb la tinta que en quedi, pintaré
grafits estranys per les parets del somni. 
Així podré ofegar aquest buit de tu,
i el buit de mi i el de la terra molla
que sé vençuda sota els peus de fang,
que no m’aguanta.

Escriu-me, no t’oblidis del meu nom.
Quan ja no em quedi res on aferrar-me,
m’arrauliré a la panxa de les lletres
i em quedaré quieta, mentre espero
que em facin oblidar que no són res,
tret d’un miratge inútil que no em salva.

 

 

 Non si male nunc

 © Sònia Moll Gamboa
 © Viena Edicions, 2006

Comentaris

    Anònim Febrer 24, 2019 9:23 am
    Es espectacular. No dejes de escribirme porque tus palabras llenan mi alma. Y al hacerlo desaparen las ganas de llorar que tengo, porque si lo hago no puedo leerte. Gracias. Hoy mis lágrimas se ha convertido en deseos de seguir escribiendo. GRACIAS
    M.Carmen Romero Febrer 24, 2019 5:24 pm
    Me has alegrado la mañana. Mis ganas de llorar se han convertido en deseos de escribir. Estoy agradecida de poder leer y comprender el poder maravilloso de la imaginación. Gracias.
    ka lus Febrer 25, 2019 9:45 pm
    Si escriure és sobreviure, les paraules nodreixen l,ànima i la carn...I això que m'envies em fa viure fins demà.

Nou comentari