L’espera

Sento que vindràs aviat./ Vull desfer-me de neguit

Foto: zeitfaenger.at


T’espero i sé que vindràs.
Se’m fa l’hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que soc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.

Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.

Del llibre «Llum i gira-sols»


 

Foto: joanaraspall.cat

Comentaris

    Marga Grau Desembre 4, 2015 10:06 am
    Té una expressió tan dolça com el que expressa en els seus poemes.

Respon a Marga Grau Cancel·la les respostes

Luis Claramunt o l’eterna recerca del tresor de la pintura
La Fundació Vila Casas reivindica l’obra d’un artista inclassificable i “maleït” en una exposició
Més entrades...