Estimar és un lloc

de sobte, fugaç, passa una vinya/ que és el llampec d’alguna veritat

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

Foto: Jesus Vivas


Assegut en un tren miro el paisatge
i de sobte, fugaç, passa una vinya
que és el llampec d’alguna veritat.
Seria un error baixar del tren
perquè llavors la vinya desapareixeria.
Estimar és un lloc, i sempre hi ha una cosa
que m’ho desvela: un terrat llunyà,
aquella estrada buida d’un director d’orquestra,
només amb una rosa, i els músics tocant sols.
La teva cambra quan s’alçava el dia.
Per descomptat, el cant d’aquells ocells
al cementiri, un matí de juny.
Estimar és un lloc.
Perdura al fons de tot: d’allí venim.
I és el lloc on va quedant la vida.

Comentaris

    N39 Gener 6, 2019 7:29 am
    M´encanta!
    Lluïsa Sala Gener 1, 2020 4:28 am
    Tots els poemes m agraden. Tots m ensenyen, em recomforten.Em transporten. No sé ón...però em transporten. Ll.
    Anònim Octubre 27, 2020 10:19 am
    M agrada,m enseyen,y em trasporten la seve veu,y la seve forca,per mi es molt esplendido M isabel

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...