Ezra Pound, des de la gàbia

Ezra Pound va néixer a Hailey (Idaho, EUA) el 30 d’octubre del 1885 i va morir a Venècia (Itàlia) l’1 de novembre del 1972. El poeta va formar part de l’anomenada Lost Generation. El recordem llegint un fragment, traduït en català per Francesc Parcerisas, del llibre Els Cantos pisans (Adesiara editorial).

Format per onze poemes, aquesta obra la va escriure el 1945 en una gàbia del camp d’internament de l’exèrcit nord-americà a Pisa. Hi estava reclòs per l’apologia que havia fet del feixisme mussolinià des de Ràdio Roma. Aquests Cantos són el crit de dolor d’un home que veu com desapareixerà tot allò en què ha cregut. I també la forma amb què aboca els seus coneixements de literatura i d’història. En el seu moment va ser un document escruixidor i revolucionari.

Foto: www.renegadetribune.com

LXXIV

L’enorme tragèdia del somni damunt l’esquena
vinclada del pagès 
Mani! El seu cos va ser assaonat i farcit amb palla,
com en Ben i la Clara a Milano
pels talons a Milà
perquè els cucs es mengessin la carronya del brau
DÍGONOS, Δίγονος, però ¿on trobaràs a la història 
algú que hagi estat crucificat dos cops?
i tanmateix digues-li-ho al Possum: un cop, no un gemec,
amb un cop no pas amb un gemec
es basteix la ciutat de Dèioces amb terrasses del color dels estels.
Els dolços ulls, discrets, no gens menystenidors,
fins i tot la pluja forma part del procés.
Allò de què t’allunyes no forma part del camí
i l’olivera blanca que el vent esbulla 
regada pel Jiang i el Han
¿quina mena de blancor afegiries a aquesta blancor,
quina mena de candidesa?
«el gran periple duu els estels a les nostres ribes».
Tu que has traspassat les columnes d’Hèrcules
quan Lucifer va caure a Carolina del Nord.
si l’oreig suau dóna pas al xaloc 
OΥ ΤΙΣ, OΥ ΤΙΣ? Ulisses
el nom de la meva família.
El vent també forma part del procés,
sorella la luna
Tem déu i l’estupidesa del populatxo,
però una definició precisa
així la va transmetre Sigismondo
així Duccio, així Zuan Bellin, al Trastevere amb La Sposa
l’Esposa de Crist en mosaic fins a la nostra època / la deïficació dels emperadors
i un mocós bàrbar ignorant de la història Tang no ens ha d’entabanar
ni els diners de Charlie Soong d’un préstec anònim
és a dir, suposem que en Charlie en tenia alguns
 i a l’Índia l’interès va baixar un 18 per cent
però les sangoneres del préstec local van parar el cop amb els banquers
[estrangers
de manera que l’interès total que havien suat els camperols indis
va pujar amb grandesa churchilliana 
quan, i sobretot quan, va retornar al pútrid patró or 
com va fer cap al 1925 Oh la meva Anglaterra
 aquella llibertat d’expressió sense llibertat de parlar per ràdio és un zero
i Stalin només necessita un punt
 cosa que a tu no et cal, és a dir: no necessites apropiar-te dels mitjans de producció;
que els diners signifiquin feina feta, dins un sistema
i mesurada i volguda 
«No he fet cap feina manual que no calgués»
diu el missal del capellà catòlic i romà
(cal preparar-se abans de la confessió)
cridaners com les aloses damunt les cel·les de mort
el militarisme avança cap a ponent
im Westen nichts neues
i la Constitució en perill 
i aquest estat de coses tampoc no és massa nou
«de safir, i aquesta pedra fa dormir» 
no és als mots a qui cal ser fidels
ni que les gestes hagin de ser decisives
  només l’equitat lleugera de cor: fer llenya
i prendre possessió de la terra

LXXIV

The enormous tragedy of the dream in the peasant’s bent
shoulders 
Manes! Manes was tanned and stuffed,
Thus Ben and la Clara a Milano
 by the heels at Milano
That maggots shd/ eat the dead bullock
DIGONOS, Δίγονος, but the twice crucified
where in history will you find it?
yet say this to the Possum: a bang, not a whimper,
with a bang not with a whimper, 
To build the city of Dioce whose terraces are the colour of stars.
The suave eyes, quiet, not scornful,
rain also is of the process.
What you depart from is not the way
and olive tree blown white in the wind
washed in the Kiang and Han
 what whiteness will you add to this whiteness,
what candor?
“the great periplum brings in the stars to our shore.”
You who have passed the pillars and outward from Herakles
when Lucifer fell in N. Carolina.
 if the suave air give way to scirocco 
OΥ ΤΙΣ, OΥ ΤΙΣ? Odysseus
the name of my family.
the wind also is of the process,
sorella la luna
Fear god and the stupidity of the populace,
but a precise definition
transmitted thus Sigismundo
thus Duccio, thus Zuan Bellin, or trastevere with La Sposa
Sponsa Cristi in mosaic till our time / deification of emperors
but a snotty barbarian ignorant of T’ang history need not deceive
one
nor Charlie Sung’s money on loan from anonimo
that is, we suppose Charlie had some
and in India the rate down to 18 per hundred
but the local loan lice provided from imported bankers
so the total interest sweated out of the Indian farmers
rose in Churchillian grandeur
as when, and plus when, he returned to the putrid gold standard
as was about 1925 Oh my England
that free speech without free radio speech is as zero
and but one point needed for Stalin
you need not, i.e. need not take over the means of production;
money to signify work done, inside a system
and measured and wanted
“I have not done unnecessary manual labour”
says the r. C. chaplain’s field book
(preparation before confession)
squawky as larks over the death cells
militarism progressing westward
im Westen nichts neues
and the Constitution in jeopardy
and that state of things not very new either
“of sapphire, for this stone giveth sleep”
not words whereto to be faithful
nor deeds that they be resolute
only that bird-hearted equity make timber
and lay hold of the earth