© Foto: Arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans. AMR 7_1_2_1_56


A la secció Rodoreda selecta cada últim dilluns de mes obrim l’Arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda per compartir el món més conegut i desconegut de l’escriptora. Aquesta vegada us n’oferim La flor negra. Així ens ho explica la Fundació: “Aquest poema prové del recull Viatges i flors, el darrer llibre que va publicar Mercè Rodoreda, l’any 1980 per Edicions 62, a la col·lecció El Balancí. Mercè Ibarz a Rodoreda: exili i desig, Empúries, 2008 explica que aquest text fou escrit a París al començament dels anys 50″.

La primera part del llibre conté dinou viatges a uns quants pobles que va escriure cap al final dels anys setanta, a Romanyà de la Selva, alhora que enllestia la seva última novel·la, Quanta, quanta guerra… La segona part del volum, Flors de debò, és un recull de trenta-vuit peces que Rodoreda va donar per acabat vint anys abans, a Ginebra, mentre escrivia La plaça del Diamant, és a dir en el moment en què reprenia la carrera literària que la guerra i l’exili li havien fet interrompre. Mercè Rodoreda ho tenia ben clar: “Si em preguntessin quin dels meus llibres voldria salvar d’un incendi, escolliria aquest”. Us convidem a collir i olorar la seva flor negra.

El dibuix de les flors que Rodoreda va fer per una carta quan era petita. Arxiu Mercè Rodoreda 1.1.1.7/40. Data: 6/9/1920.



Flor negra

Set pous i set nits de les més llargues es van ajuntar perquè nasqués. I mil formigues van donar la vida perquè tingués el seu color i la seva mena de vernissat. Sembla un clavell arrissadíssim i amida un pam. S’obre durant setanta nits-nits: les més fosques, les més quietes, les més mortes. La busquen a les palpentes per fer-ne l’ungüent que fa patir. Aquest ungüent es posa darrera de les orelles, entre els dits dels peus, a la part interior de la cuixa esquerra… Frega fort i dorm tranquil que el mal es va fabricant tot sol. Al cap de dos dies i de dues nits et despertes amb una pena tan grossa que no et deixa respirar. Una bella pena per a poder-te creure important; una pena de roc i de sal, una pena amarga de fetge i d’entranya profunda, una pena arrapada al coll com un clau clavat amb martell, una pena de deu mil quilòmetres, una pena que et mata el pobre cor i t’hi atura la sang perquè s’hi podreixi. Una pena que, com les penes més grosses, no es pot explicar. No la deixis fugir; si aquesta pena se n’anés, tornaries a no ser ningú.


* Referència bibliogràfica de la publicació marc: Rodoreda, Mercè. Viatge i flors. Barcelona: Edicions 62, 1980 (El Balancí; 121)

* Recursos de la crítica literària feta per la Fundació Mercè Rodoreda: Informe de 21 referències de crítica literària de l’obra Viatges i flors. Si en voleu consultar aquests recursos cliqueu aquí i, un cop al web, poseu «Rodoreda, Mercè – Viatges i flors – Crítica i interpretació» al camp «Matèria».




Viatges i flors


© Mercè Rodoreda.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix