Foto: acromatopsias

No et preguntis quant durarà el petó.
Limita’t a espiar aquests dos instants
del cos a cos, les mans entre les mans,
sota aquest plàtan ebri de tardor.
Entreveus, feble dels darrers encants,
pel vidre tàcit de l’habitació,
un bes robat, un pòsit de passió.
Res no sabut, però tan lluny d’abans.
No pot el vent passar branques, cortines,
perquè no vegis la fragilitat
d’aquest mirall d’ahir. I el teu sospir
entela el vidre de l’estatge ombrat.
Contents, sense altres llavis, el respir
quan veus l’amor darrere les vitrines.




Poema inclòs en el llibre
Boques en calma

© Adrià Targa
© d’aquesta edició: Edicions 62, 2010

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix