Lewis Allen Reed, més conegut com a Lou Reed, va néixer a Nova York el 2 de març del 1942 i va morir a Long Island el 27 d’octubre del 2013. Després d’haver llegit un exemplar del llibre Les dones i els dies, de Gabriel Ferrater i traduït en anglès per Arthur Terry, va dir: “This poet is really, really good”. Recordem el cantant estatunidenc veient-lo recitar Autumn Room (Cambra de la tardor) a Nova York en un acte impulsat per l’Institut Ramon Llull el març del 2007.
Cambra de la tardor
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
«Me l’estimo molt.
Aquelles veus d’obrers… què són?»
Paletes:
manca una casa a la mançana.
«Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany».
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
