Identitat

La resta de la vida/ és la confusió de tot el que no he entès

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Foto: Zoriah


Què fer de les paraules al final?
Si vull trobar què sóc no puc buscar
més que en dos llocs: la infància i ara que sóc vell.
És on la meva nit és neta i freda
com els principis lògics. La resta de la vida
és la confusió de tot el que no he entès,
els tediosos dubtes sexuals,
els inútils llampecs d’intel·ligència.
Convisc amb la tristesa i la felicitat,
veïnes implacables. Ja s’acosta
la meva veritat, duríssima i senzilla.
Com els trens que a la infància,
jugant en les andanes, em passaven a frec.

 



Des d’on tornar a estimar

© Joan Margarit i Consarnau
© d’aquesta edició: Proa, 2015
 

Comentaris

    Anònim Juliol 23, 2016 9:15 am
    Veritat escrita amb paraules que arriben al cor

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...