A l’inrevés

Quan recullo la roba, llavors tornes amb mi

Foto: Kamil Kaczor



Quan recullo la roba que hem deixat escampada, 
de qualsevol manera, amb l’olor del desig, 
amb el deix de l’instint, amb les presses de l’ara…

quan recullo la roba, llavors tornes amb mi, 
quan ja no hi ha cap taxi esperant sota a casa, 
quan no hi ha el petó aquell d’arreveure fins, fins…
quan cerques i no trobes l’altra teva arracada…

quan recullo la roba ets altre cop aquí
i t’aixeques del llit i te’n vas a rentar-te, 
i recolzes el cap, suau, sobre el meu pit, 
i no cal dir-nos res, i respires amb calma, 
i et cargolo els cabells amb la punta dels dits, 

quan recullo la roba em retrobo amb l’orgasme, 
amb l’arrap de les ungles inventant-se camins, 
rosegant-me l’esquena, el balanceig salvatge, 
les boques fetes una, murmuris i esgarips, 
l’avenc que em perd l’oremus, l’instant del despullar-te, 
la ruta a les palpentes per si trobem el llit, 

quan recullo la roba s’ha fet de matinada
i marxem del tuguri tocant-nos els perfils, 
i compartim gintònic, ballem estranyes danses, 
i te m’acosto un poc, i no sé ni què et dic, 
i et miro de reüll, i em penso com entrar-te,
sense encara intuir els versos invertits
que t’escric en silenci, i que els anys faran brases. 

 

 
 Direm nosaltres


 © Roc Casagran
 © Ara llibres, 2018

Comentaris

    Anònim Abril 23, 2018 6:27 pm
    Molt maco i insinuant; m' agrada

Nou comentari

La Mercè fa 150 anys
Descobrim qui tocarà als concerts organitzats per Estrella Damm a la festa major barcelonina
Més entrades...