Enguany fa 150 anys de la mort de Charles Dickens, i 50 de la de Josep Carner. La reedició de Pickwick, l’obra que Dickens va escriure quan només tenia 24 anys i que narra les aventures d’un grup d’amics ben estrafolari i divertit, arriba segurament en el moment en què més trobem a faltar l’alegria de viure. És també una oportunitat per realçar la figura de Carner com a traductor, que, entre tants clàssics –com David Copperfield i Grans esperances–, també es va encarregar de dur al català –de la mà de Proa, quan s’acabava de proclamar la Segona República Espanyola, pocs dies abans del Sant Jordi de 1931 i quan encara no hi havia cap diccionari en català (el Diccionari general de la lengua catalana de Fabra sortiria un any i mig després)– l’obra que va disparar Dickens a la fama.
“Traduïa un autor que li agradava, d’una tradició novel·lesca, l’anglesa, que admirava. Traduir era una faceta de la seva polièdrica personalitat d’escriptor, tan variada, i era una petita font d’ingressos perquè el talent únic que posseïa (i les poques hores que necessitava descansar) li permetia compaginar, amb una certa celeritat, la feina de cònsol amb la de poeta, i la d’articulista amb la de traductor. En nombre de títols i de llibres, tradueix més que no pas escriu obra pròpia, i en va escriure molta”, escriu a la introducció Jaume Coll, comissari de l’any Carner i curador de l’edició d’aquest llibre. I explica també quin era el seu mètode: “En temps de la Literària, 1918-1920, traduïa amb rapidesa, al dictat, a una mecanògrafa, com expliquen diverses veus (Pla, Jordana), i després corregia minuciosament la còpia que en resultava”. Coll ens dona alguns exemples que mostren com el príncep dels poetes alguna vegada sacrificava la literalitat del text, però no el sentit, per situar el lector:
What a dragon! «Quina fera rapissera!».
What a dreadful situation. «Quin paorós trencacoll».
By by, Pickwick. «I vós a fer non-non, Pickwick».
I wish I had the vagabonds here! «Amén de Déu que tingués aquests rodamons ací!».
“Nonsense; it ain’t no harm. It’s natur; ain’t it, cook?” «–I ca! No feu cap mal, veieu. Són coses que vénen de natural; ¿veritat, cuinera?»
El segell Univers, la Fundació Coromines i la Universitat de Girona s’han arremangat perquè Pickwick sigui una senyor llibre de col·leccionista: a les pàgines dretes tenim l’original anglès i a les de l’esquerra, la traducció carneriana -això permet comparar i admirar el treball de traducció i d’estil-, hi han incorporat les il·lustracions que Robert Seymour va fer per a la primera edició, i fins i to inclou un diccionari, a cura de Joan Ferrer, del vocabulari carnerià. Us convidem a llegir el que també hi trobareu: 14 reflexions sobre com Josep Carner entenia l’art de traduir.
Foto: Catorze
1. Traduir bé una obra és la millor manera de llegir-la; és amar-hi i penar-hi, servir-la i al capdavall dominar-la.
2. Traduir és, paral·lelament, el millor aprenentatge en certes tasques oposades i complementàries: espaiar l’àmbit de l’expressió i delimitar-lo; aprendre, a la vista de noves necessitats, gosadia, i deixar-se guiar per aquesta mena de temor de Déu que és l’exigència de precisió; passar d’una identificació segura a unes opcions. Per on, demés d’ésser la millor manera de llegir, la traducció és el millor mètode per entrenar-se a ben escriure, i a descobrir–se del tot a si mateix.
3. De l’esclavatge i angúnies de l’equivalència, no se n’ha de poder veure cap rastre penós. No traduíssiu pas de paraula en paraula, sinó per frases senceres, això és, per cops d’ala intel·lectuals. Perquè tota frase que no hagi pas aconseguit artísticament un aire d’espontaneïtat, caldrà que no vagi sinó al rebuig.
4. Malfieu-vos dels diccionaris bilingües, que tot sovint ignoren almenys un idioma. Si, per exemple, és de l’anglès que us poseu a traduir, serviu-vos per a tal llengua d’un diccionari extens i qualificat, en aquella sola parla. [Ara, per a la vostra parla, totes les replegues de lèxic amb què comptareu, grans i petites, generals i especials, seran poques.]
5. Els diccionaris de butxaca, no solament deformen la butxaca.
6. Si sou, diguem-ho així, escriptor nat, alguna vegada us succeirà que en llengua poc apresa us semblin d’estranya màgia expressions de la més corrent utilitat. Val més, aleshores, que escrigueu versos en la llengua pròpia i, de moment, no us arrisqueu a traduir.
7. No deixateu mai. Però serà agradós que, per tirat de la vostra llengua o bé geni personal, arribeu tanmateix a recollir una frase espandida en una brevetat més compacta i com si diguéssim imperiosa.
8. Hi ha alguns desdonats, generalment inútils, que en volent fer una darrera eixida es posen a traduir. I res no canvia. Segueixen essent generalment inútils.
9. L’única manera de traduir un text informe és disfressar-lo de ben compost. Així ha estat fet en algunes traduccions de llibres alemanys i hispànics.
10. Pin i Soler, Morera i Galícia i Joan Maragall ornaren llurs últimes anyades amb llurs traduccions respectives dels renaixents, de Shakespeare i dels Himnes anomenats homèrics. Hi ha un encís particular en el tracte digne, cortès, que els arribats a aigües serenes mantenen amb obres patinades per l’admiració dels segles. Hom diria que es proposen de lliurar-se a un urbà tuteig amb unes ombres inoblidades.
11. Si el traductor gaudeix de personalitat, la traducció a ell encomanada en serà poc o molt influïda. I si no té personalitat, la seva traducció poc serà gaire més que un gastament.
12. Un escriptor deliberadament intraduïble –això passa algun cop en les literatures de caient raconer– es pren, talment, una pena innecessària perquè el deixin estar.
13. Fou Dryden, em penso, qui exigí certa qualitat de geni al traductor: la seva idea era que es produís una quasi paritat de poder en ambdues llengües. Així, sens dubte, una obra cabdal seria també clàssica en la literatura que li oferís una nova estada condigna. I certament aquest ha estat de vegades el cas; com n’és exemple, goso dir, la versió catalana del Gènesi per F. Clascar.
14. Aprengueu llengües. Això té dos grans avantatges. L’un és que podreu traduir i l’altre que, en essent prou avesats a d’altres llengües alienes, deixareu córrer de llegir traduccions.
Robert Seymour
Robert Seymour
Robert Seymour
Robert Seymour
Robert Seymour
Pickwick
© 2020 by Hereus de Josep Carner Puig-Oriol.
© pel disseny i la maquetació de la tripa del llibre, per la introducció, l’edició del text català i els apèndixs by Jaume Coll Llinàs.
© per la cura del text anglès i pel vocabulari carnerià dels apèndics by Joan Ferrer Costa.
© il·lustració de la coberta, Pickwick by Kyd 1889.
© pel disseny de la coberta, Freire. Disseny industrial SL.
© 2020 Univers per aquesta edició.
