Foto: Mauri
1. És veritat, a totes les edats hi ha molts temes dels que no es parla. La sexualitat és un d’ells, però quan es tracta de les dones grans el mutisme és total. Hi ha un silenci dens al voltant de la vida sexual d’elles, tot i que l’evidència científica confirma que l’edat no ha de suposar una dificultat pels seus desitjos i possibilitats de gaudir.
2. L’augment espectacular de l’esperança de vida al segle XX ha suposat un espai anteriorment mai imaginat a l’eròtica en la maduresa i ha propiciat un canvi generalitzat en les actituds cap a la sexualitat. Així i tot, la creença social que les persones grans són asexuals, que no tenen relacions ni desitjos de caràcter sexual, està fortament arrelada a la nostra cultura, per tant no és estrany l’escassa quantitat d’estudis que il·luminen aquesta faceta de la vida de les persones grans.
3. Hi ha pocs estudis sobre la sexualitat de les dones a qualsevol edat, però quan volem centrar-nos en dones grans ens topem amb un dels secrets millor guardats. A més, la falta d’investigació basada en poblacions saludable fa difícil desenvolupar models generalitzables de sexualitat a la vellesa i no ofereix informació i suport adequat a les persones grans que desitgen mantenir-se sexualment actives.
4. A la nostra societat existeix un doble tracte que atorga espais i llibertats diferents de les persones en funció del sexe. A ningú se li oculta que, des de temps immemorials, l’acceptació social de la sexualitat és diferent pels homes que per les dones, oferint permissivitat als homes per actuar com agents sexuals, per mantenir des de joves tot tipus de relacions, per mostrar-se actius, interessats i inclús necessitats d’urgència, mentre que es desvaloritza i s’estigmatitza les dones que responen a les seves pròpies necessitats i desitjos sexuals amb termes denigrants que no s’utilitzen amb els homes en circumstàncies similars.
5. El silenci implica perills en termes de domini i de submissió en la relació afectivosexual entre dones i homes. L’única solució, doncs, és parlar. Parlar de l’experiència, dels desitjos, de les necessitats, de manera que puguem construir un discurs amb les nostres pròpies paraules. Un discurs empoderador i autònom –hem de parlar i posar en comú les nostres vivències, perquè si es queda a l’ombra és molt manipulable i estem indefenses sobre el que volem–. La proposta consistiria a normalitzar la conversa sobre la nostra sexualitat, mostrant una realitat: les dones grans tenim sexualitat i desitjos.
6. Hi ha d’haver dones que trenquin els motlles, que les seves actituds pioneres suposin un model de vellesa i llibertat per les que ara són joves. Dones que la seva vida i experiència facilitin la transició vital cap a una edat major. Models positius de dones grans que serveixin per fer desaparèixer l’imaginari negatiu que envolta la seva sexualitat.
7. El nostre rang d’edat per la iniciació a la masturbació va dels tres als setanta-sis anys, que no és poc. Dones que als tres anys ja van trobar el camí i dones que ho van fer molt després de la menopausa (mai és tard). Aquesta àmplia distribució d’edats mostra la complexitat i variabilitat de l’experiència vital de les dones i refuta les teories que parlen de la desaparició o aparició del desig en relació al període fèrtil.
8. El benestar sexual suposa una avaluació cognitiva i també emocional sobre com es viu la vida sexual, tant en parella com amb una mateixa. L’eròtica és una font de benestar físic, psicològic, intel·lectual i espiritual, i podria definir-se com l’experiència d’un plaer mutu i mitjanament freqüent, un equilibri entre els intercanvis de la parella.
9. A totes les persones ens agrada agradar. Desitgem rebre l’aprovació i l’estima dels altres, resultar atractives pel que som, tal com som. Tothom té el desig permanent de reconeixement, d’amor, d’influència, que pot canviar al llarg dels anys, però no forçosament per causa de l’envelliment. En la vellesa, la intimitat física té un valor enorme, ajuda a mantenir la relació, a donar plaer i millorar l’autoestima i inclús a reconciliar-nos amb el nostre cos. La sexualitat i la imatge corporal estan clarament connectades i en fer-nos grans els elements derivats del mite de la bellesa ens posen en conflicte amb el nostre físic, limitant l’autoestima i la seguretat en el joc sexual. En un estudi molt interessant les dones que se sentien menys atractives físicament que deu anys abans confirmaven una disminució en el seu desig sexual i en la freqüència de les seves relacions.
10. L’univers sentimental en què ens han educat segueix vigent en la nostra comprensió de la sexualitat com una pràctica compartida –soc de les que encara pensen que el sexe ha de ser amb amor–. No resulta fàcil desfer-se dels principis inculcats, de manera que amb freqüència, en enumerar els desitjos sexuals més o menys pendents, es remet exclusivament al desig de l’amor com a eix vertebrador.
11. L’imaginari romàntic està tan profundament vinculat a la vivència de l’eròtica femenina que s’identifica com a sexual un desig que és estrictament emocional o relacional, de manera que quan parlen del seu desig sexual parlen d’amor, concretant-ho en termes exclusivament romàntics. Desitgen tenir amor, enamorar-se, ser estimades, plantejant-se aquesta vivència com un estat ideal que pot (o no) anar acompanyat de sexe.
12. Un número no petit de dones manifesta el desig que la seva sexualitat no s’emmarqui en una relació de compromís afectiu i/o continuïtat. Les que ja coneixen el que donen les relacions de parella, una vegada desapareix la fantasia de l’amor romàntic, van a allò pràctic, prefereixen satisfer el seu desig sexual en relacions esporàdiques, ocasionals –una parella intermitent– que no impliqui continuïtat, que no s’involucrin en els àmbits dels afectes. El desig es concreta en la satisfacció eròtica, sempre que no generi un vincle afectiu o emocional.
13. S’emfatitzen poc els efectes beneficials de la masturbació al llarg de la vida, com l’espai d’intimitat personal, com a element d’ajuda per afrontar l’estrès, alliberar tensions, com plaer i marge per la fantasia i el caprici, sobretot, com a garantia de la continuïtat de la vida sexual quan altres possibilitats desapareixen o no estan a l’abast.
14. El silenci cultural que envolta l’autoerotisme té els seus avantatges: no hi ha normes, no hi ha regles que diguin com, quan, quant. Per tant, disposem de l’enorme llibertat d’inventar, provar i decidir com volem satisfer el desig personal. Cada una pot trobar el seu propi camí i experimentar. La falta de conversa ens pot permetre explorar els nostres propis plaers sense pautes ni guions predeterminats a seguir.
Sin reglas
© Anna Freixas.
© Capitán Swing, 2018.
