Mar podrida

fins que de matinada arribo a port/ desastrat, amb cara de pocs amics

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

Foto: Alyssa L. Miller


Trenya anys aplicant-me
a fer el llit d’una determinada manera
no rigueu: llits com una mar d’estiu,
sense la més mínima onada al seu damunt
i amb tot un joc de coixins i quadrants
al capçal on fa bo de resguardar-s’hi
no han servit gairebé per a res:
navegar de nits m’és sempre difícil
i sovint jec despert en alta mar,
a la deriva, hores i més hores,
no sabent cap on em dirigeixo
i sense cap far que m’orienti,
fins que de matinada arribo a port,
desastrat, amb cara de pocs amics
i tota la pinta d’un nàufrag rediviu.


 






Filtracions

© Àlex Susanna
© Proa, 2016

Nou comentari