Una mare planxa la camisa del seu fill

El seu futur ja no depèn de mi,/ sinó tan sols d'ell i de la sort

Sensibilitat i creativitat. Poetes d’avui i d’ahir. La veu de l’actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. Format per 14 poemes, és una forma d’impulsar i homenatjar l’ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.


El seu futur ja no depèn de mi,
sinó tan sols d’ell i de la sort.
Però li planxo la camisa
com si li dibuixés una aura protectora,
com si a través d’ella
la meva presència l’hagués d’acompanyar
sense que ell ho sàpiga,
inspirant-li la resposta justa i el gest adient
—que, ben mirat, no sé quins són—.

Elimino les arrugues
com si planxés les ones de les tempestes de la vida,
com si li estigués aplanant els camins del món.
Ell ni se n’adonarà, de tot això,
com mai no ens adonem d’allò que trobem fet,
a punt, en ordre, esperant-nos
com si fos natural i no exigís cap esforç.
Però és el que puc fer i el que em plau fer:
somiar mentre planxo
—tan pesat, tan avorrit, però de vegades,
com ara,
amb un toc d’amor, d’ansietat i de tendresa
tan intens, que alguna cosa salva—.
 

Comentaris

    Montserrat Jaume Març 2, 2017 2:18 pm
    Mai hagués pensat que el fet de planxar, pogués despertar tantes emocions i ser considerat, molt bé! un acte d'amor.
    Anònim Març 4, 2017 10:45 pm
    Estimem amb tanta ànsia que intentem que no es noti.
    Mónica Pin Álvarez Març 10, 2017 10:55 am
    La mare no sap, que també un dia el seu fill li tornarà tote aquesta protecció quan ella ho necessite amb la mateixa ansietat de tenir-la el seu costat. Bon divendres!! Catorze14.

Nou comentari

Como el agua
Y un brillo de luz de luna/ iluminaba tus ojos
Més entrades...
ArticketBCN x Mariona Tolosa
Atracció per l'art
14 il·lustracions de Mariona Tolosa Sisteré, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...