La poeta gallega Rosalía de Castro va néixer el 24 de febrer de 1837, i va morir el 15 de juliol de 1885. La recordem amb el seu poema Negra sombra, del poemari Follas novas (1880). Us n’oferim la versió traduïda al català per Tomàs Garcés i la versió musicada per Luz Casal.

Rosalía de Castro (1837-1885). Foto: Biblioteca Pública de Lugo


Original en gallec:

Cando penso que te fuches,
negra sombra que me asombras,
ó pe dos meus cabezales
tornas facéndome mofa.

Cando maxino que es ida
no mesmo sol te me amostras,
i eres a estrela que brila,
i eres o vento que zoa.

Si cantan, es que ti cantas;
si choran, es que ti choras;
i es o marmurio do río,
i es a noite, i es a aurora.

En todo estás e ti es todo,
pra min i en min mesma moras,
nin me abandonarás nunca,
sombra que sempre me asombras.




Ombra negra (Traducció de Tomàs Garcés)


Quan pensava que fugies,
ombra negra, la meva ombra,
vora el coixí, de puntetes,
tornes a fer-me la riota.

Quan lluny de mi t’imagino,
al bell mig del sol et mostres,
i ets una estrella que brilla
i ets el vent entre les cordes.

Si canten, ets tu que cantes,
si ploren, ets tu que plores.
I ets el riu i el seu murmuri,
i ets el vespre i ets l’aurora.

Pertot et trobo; per mi,
tot ho ets, i el meu cor omples.
Mai no m’abandonaries,
ombra negra, la meva ombra.



Luz Casal i Carlos Nuñez interpreten el poema de Rosalía de Castro:

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa