No els esborraran

Que nos llevarán los misioneros,/ que seremos borrados de la tierra

Hi ha qui diu que el 12 d’octubre de 1492 hi va haver el descobriment d’Amèrica. Però Amèrica ja existia. I la gent que hi vivia, també. Ho reivindiquem amb el poema «Presagio», de l’escriptor uruguaià Elvio Romero, i amb la cançó «Um índio» de Caetano Veloso.
 

Foto: Rod Waddington


Presagio

Nos dicen que desapareceremos,
que seremos borrados de la tierra,
que nos borrarán de la tierra.

Nos dicen que desapareceremos,
que nos llevarán los misioneros,
con otra lengua y otras oraciones,
vaciadas de trueno las tormentas,
navegando en silencio las piraguas,
y dirán que desapareceremos,
que seremos borrados de la tierra,
que nos borrarán de la tierra.

Eso dice: que habremos de entregarnos,
que el panal de la miel será olvidado
como las dulces hierbas aromáticas,
el humo y las pociones curativas;
que nos confundiremos los hermanos,
que las cinco palmeras que sustentan
el mundo han de arrancarse para siempre;
que el invierno saldrá de su escondida,
que el jaguar será el dueño de los bosques,
y que se dispersarán todas las tribus
como el polen de las plantas al viento.

Dicen que nos tapará la noche,
que llegamos a la última floración,
al primer rayo, a la primera lluvia,
al límite final de nuestros cantos;
que habremos de olvidar a nuestros dioses,
al iris que descansa en el relámpago,
que después se talarán los montes
sin el estorbo de los naturales.

Que nosotros habremos de entregarnos,
que nos llevarán los misioneros,
que seremos borrados de la tierra,
que nos borrarán de la tierra.

Elvio Romero (1926-2004)


Um índio

Aquesta cançó popular brasilera del músic Caetano Veloso sorprèn perquè no ens parla dels indígenes en passat sinó en futur. Per al compositor, la saviesa indígena és tan avançada que encara ha de venir. De fet, la lletra de Veloso explica que ja hi és i que ens sorprendrà per haver estat amagada malgrat ser tan evident.



Traducció al català

Un indi baixarà d’una estrella acolorida, brillant
d’una estrella que vindrà a una velocitat impressionant.
I aterrarà al cor de l’hemisferi sud
d’Amèrica, en un moment clar,
després d’acabar amb l’última nació indígena
i amb l’esperit dels ocells de les fonts d’aigua clara
més avançat que la més avançada de les més avançades de les tecnologies.

Vindrà
impassible com Muhammad Ali.
Vindrà que l’he vist.
Apassionadament com Peri
vindrà que l’he vist.
Tranquil i segur com Bruce Lee
vindrà que l’he vist
L’axé del ritme dels Fills de Gandhi
vindrà.

Un indi preservat amb ple cos físic,
en tot sòlid, tot gas i tot líquid
en àtoms, paraules, ànima, color
en gestos, olor, ombra, llum i en un so meravellós.
En un punt equidistant entre l’Atlàntic i el Pacífic
de l’objecte brillant, sí, baixarà l’indi.
I les coses que sé que dirà, farà
no sé dir-les així d’una manera explícita.

Vindrà
impassible com Muhammad Ali.
Vindrà que l’he vist.
Apassionadament com Peri
vindrà que l’he vist.
Tranquil i segur com Bruce Lee
vindrà que l’he vist
L’axé del ritme dels Fills de Gandhi
vindrà.

I això que aleshores es revelarà a les persones
sorprendrà tothom no per ser exòtic
sinó pel fet d’haver estat sempre amagat
quan havia estat el que és evident.

Nou comentari

Joia
I per fi, el que em fa feliç, / ho tinc i vaig mar endins
Més entrades...
Foto: NeONBRAND
Vine a veure el pessebre
El Monestir de Pedralbes convida a gaudir els diorames de l'Associació de Pessebristes de Barcelona
Més entrades...