Foto: Robert Martinez
Ningú no entén l’octubre
sense bolets,
vull dir dels de menjar,
no pas dels altres,
tant si són rovellons
com cama-secs,
són bons tant per collir
com per menjar-se’ls.
El bosc és de tothom
i és generós,
però no hi podem fer
qualsevol cosa;
perquè sigui puixant
com volem tots
convé tractar-lo amb més
traça que força.
Si ho fem així, camins
i rierols,
arbres i vent i ocells
i bestioles
seran amics de tots,
i mantindrem
el seu record ben viu
de nit i dia
perquè per sempre més,
a xics i a grans,
ens facin una grata
companyia.
(«Obra Poètica/4», Miquel Martí i Pol, Edicions 62)
2
