Què passaria si poséssim un fotògraf, un escultor i un poeta als Espais Volart de la Fundació Vila Casas? Doncs que rebríem una lliçó de mirar. Per comprovar-ho només cal que us apropeu a Maillol Horvat, la mostra en què Àlex Susanna ha aplegat una vintena de terracotes de l’escultor Aristides Maillol i les ha posades al costat de les fotografies que en va fer Frank Horvat.

Després d’haver triomfat en el fotoperiodisme als anys 50 i 60 per a l’Agència Magnum, el croat resident a París, Frank Horvat, es va reinventar i va tenir el seu moment d’èxit com a fotògraf de moda amb la picardia d’aplicar-hi les tècniques del fotoperiodisme, però se’n va cansar i va iniciar una tercera etapa. Li va arribar l’hora de fer el que li vingués de gust sense estar pendent dels encàrrecs i encara és així com viu a París.

Foto de Frank Horvat de l’obra «Étude pour la Méditerranée» (1902) d’Aristides Maillol.

El 2015 el que li va venir de gust va ser fotografiar l’obra de Maillol i en va publicar un llibre. Mai fins ara no s’havien mostrat les seves fotos amb les escultures de l’artista del Rosselló al costat i el que en sorgeix, segons Susanna, “és un diàleg, un exercici crític brillantíssim. Tal com deia Steiner, la millor obra crítica és la que respon de manera creativa a l’obra que està rellegint”. I, sí, aquí ens trobem art per partida doble: topem amb la gracilitat de les dones de terracota de Maillol i amb la monumentalitat de les fotografies de Horvat. Dos en un.

Foto de Frank Horvat de l’obra «Étude pour la grande femme assise II» (1920) d’Aristides Maillol.

Susanna ens explica que Horvat és qui millor ha entès la gran aportació de l’escultor respecte a Rodin: “Consisteix a allunyar-se de l’impressionisme escultòric i passar a assumir l’escultura des de la seva més plena tridimensionalitat. Per primera vegada, l’escultura demana ser vista des de tots els punts de vista”.

Per això Horvat es va endur aquestes terracotes al seu estudi i es va estar dos anys fotografiant-les. Havia de conviure-hi, mirar-les i remirar-les, amb llum i sense, ara aquí, ara allà, per treure’ls el màxim partit. “La terracota –ens il·lustra Susanna– és l’obra més preciosa, íntima i fràgil de Maillol. És on en podem veure les seves intencions subversives. Moltes d’elles estan a l’origen de les seves obres monumentals. El seu procés de recerca comença amb la terracota”.

Foto de Frank Horvat de l’obra «Léda II» (1900) d’Aristides Maillol.

L’exposició, que es podrà veure fins al 15 de desembre, és una gran conversa. Susanna ens en brinda una comparació: “Horvat llegeix Maillol com Glenn Gould interpreta Bach. Podem dir que Horvat toca Maillol. Està fent ressonar l’obra amb tot el seu potencial expressiu. Maillol eludeix la noció de tema per cercar formes pures. Això André Gide ho va veure molt bé, dient que aquestes escultures són silencioses. S’alliberen de qualsevol càrrega simbòlica, al·legòrica, mitològica i històrica. Horvat ho destaca perquè no busca gens el significat d’allò que representen i el registre íntim i fràgil de les terracotes esclata en aquestes grans fotografies”.

Àlex Susanna també és el comissari de Rodin-Maillol. Face à face, l’exposició que es pot visitar fins al 3 de novembre al Museu Hyacinthe Rigaud, a Perpinyà. “Si aquella és una exposició simfònica, aquesta és una exposició de música de cambra”, ens comenta. En totes dues hi podem comprovar una recerca de les formes que va començar al tombant del segle passat i ens continuen inspirant en el present.


Maillol Horvat

Fins al 15 de desembre del 2019.

És una proposta expositiva, comissariada per Àlex Susanna, que inclou dues exposicions en una. D’una banda, la mostra presenta el món de les terracotes de l’escultor, pintor i gravador català Aristides Maillol (Banyuls-sur-Mer, 1861-1944), un autèntic laboratori de formes on es desplega el seu imaginari, des de les primerenques obres de 1899 fins a les més tardanes de 1937. De l’altra, l’exposició presenta les fotografies que Frank Horvat (Abbazia, 1928) va fer de les terracotes de Maillol, amb les quals ens proposa una lectura circular de cadascuna d’elles.

Foto de Frank Horvat de l’obra «La nuit I» (1902) d’Aristides Maillol.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix