Ada Castells

Ada Castells
Biografia

Ada Castells (Barcelona, 1968) mai no s'avorreix. Li agrada posar els peus als rius gelats. A Catorze fa les seccions "Històries pintades", de relats inspirats en pintures; "Ad Libitum", dedicada a parlar de textos inspirats en obres de teatre; i "Desobediències", de contes rebels. L’any 2023 va publicar la novel·la Solastàlgia (L’Altra Editorial).

Articles
Publicacions
146
A 14 desde fa..
A Catorze des de fa
11 anys
Publicacions
«Em feu vomitar». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Em feu vomitar

Ara, a la sala d'espera, m'avorreixo, però encara seria pitjor si entrés algú i comencés una d'aquelles converses de circumstàncies, plena de tòpics i llocs comuns

«Basat en fets». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Basat en fets

Dubto que m'atrevís a donar-li un cop de peu, simplement vaig aprofitar una treva, quan es va descordar els pantalons

«Mens sana in corpore sano». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Mens sana in corpore sano

A mi la pregunta m'ha quedat surant en la ment i es veia molt clar que havia de tornar a plantejar-la

«La fugida». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

La fugida

He de confessar que llavors em vaig imaginar que tornaria i que jo el perdonaria i que tornaríem a ser alguna cosa

«L'home que necessitava temps». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

L'home que necessitava temps

Va sortir de casa amb la idea de trobar una botiga i adquirir les hores que s'havia promès amb els diners del premi

«Innocència resistent». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Innocència resistent

Els qui no tenien fills potser encara no havien sucumbit a aquella porqueria, però els meus pares m'havien tingut a mi i als meus dos germans

«En viu». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

En viu

Sentir-se sol és una vergonya i ningú no ho confessa

«Single or return?». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Single or return?

Vaig entendre massa tard que tenies raó quan et resisties a una trobada definitiva

«Com em fot el capitalisme». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Com em fot el capitalisme

¿Com deuria anar, d'ego, la meva àvia? Alimentar set persones durant una guerra cansa, però entens perquè serveixes

«Oració». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Oració

Senyor, tu que ho saps tot, també saps que el que jo vull és quedar-me tot el dia a casa amb les meves frases i escriure-les de matinada sense témer l'insomni

«Elogi de la mandra». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Elogi de la mandra

Poder escriure literatura a un ritme elevat, cosa que contrastava amb la meva anterior vida de marmota de producció lenta, encara m'augmentava més l'autoestima

«Continuar». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Continuar

Resulta que l'univers va a la seva, amb o sense nosaltres i, amb els anys, cada vegada es fa més evident que és sense un mateix

«Per als ulls». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Per als ulls

I ja a l'hotel em vas confessar que no ho podies evitar, que la volies a ella, que havíem de deixar-ho

«Mazapán inèdit». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Mazapán inèdit

Va apuntar-se a un curs que es feia a Barcelona, per allò de distanciar-se de la tragèdia familiar i, de retruc, del nòvio

«Els orfes». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Els orfes

El dol seria fins i tot bonic si ens poguéssim estalviar les taules ovalades i limitar-nos a les passejades a la platja, a les llàgrimes amb els amics íntims, al repte de recordar amb tendresa

Veure’n més
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi