Ada Castells

Ada Castells
Biografia

Ada Castells (Barcelona, 1968) mai no s'avorreix. Li agrada posar els peus als rius gelats. A Catorze fa les seccions "Històries pintades", de relats inspirats en pintures; "Ad Libitum", dedicada a parlar de textos inspirats en obres de teatre; i "Desobediències", de contes rebels. L’any 2023 va publicar la novel·la Solastàlgia (L’Altra Editorial).

Articles
Publicacions
137
A 14 desde fa..
A Catorze des de fa
11 anys
Publicacions
«Oració». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Oració

Senyor, tu que ho saps tot, també saps que el que jo vull és quedar-me tot el dia a casa amb les meves frases i escriure-les de matinada sense témer l'insomni

«Elogi de la mandra». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Elogi de la mandra

Poder escriure literatura a un ritme elevat, cosa que contrastava amb la meva anterior vida de marmota de producció lenta, encara m'augmentava més l'autoestima

«Continuar». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Continuar

Resulta que l'univers va a la seva, amb o sense nosaltres i, amb els anys, cada vegada es fa més evident que és sense un mateix

«Per als ulls». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Per als ulls

I ja a l'hotel em vas confessar que no ho podies evitar, que la volies a ella, que havíem de deixar-ho

«Mazapán inèdit». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Mazapán inèdit

Va apuntar-se a un curs que es feia a Barcelona, per allò de distanciar-se de la tragèdia familiar i, de retruc, del nòvio

«Els orfes». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Els orfes

El dol seria fins i tot bonic si ens poguéssim estalviar les taules ovalades i limitar-nos a les passejades a la platja, a les llàgrimes amb els amics íntims, al repte de recordar amb tendresa

«Tinc una cosa al cap». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Tinc una cosa al cap

Tots han fugit després d'aconsellar-me que demani ajuda, que és una manera de dir-me que vagi al psiquiatre

«Final feliç». Il·lustració: Jack van Campen.
Desobediències

Final feliç

Amb el primer llibre em vaig convertir en un autor de culte quan el que jo volia era ser de masses

«La mare que el va parir». Il·lustració: Jack van Campen.
Desobediències

La mare que el va parir

M'ho va confessar entristida, ella que tantes amigues havia acompanyat a Can Brians, al cementiri o, en el millor dels casos, a la granja de desintoxicació

«Els coberts». Il·lustració: Jack van Campen.
Desobediències

Els coberts

Fa uns mesos, quan parava taula, encara recordava el pare i la mare: invocava l'home davant del televisor, veia la dona donant ordres des del llit

«L'olor». Il·lustració: Jack Van Campen.
Desobediències

L'olor

Li va explicar que era imprescindible que ella obrís les cames, què això ajudava molt al negoci, que així les noies podien fer més serveis

«La idea». Il·lustració: Jack Van Campen.
Desobediències

La idea

S'havia tret la pudor de cadàver de pollastre de sobre i ara la Guadalupe Nájera feia olor de l'herba que cada dia acariciava amb els peus

L'obra "Kramig"
Ad libitum

Baves i peluixos

Sempre et trobes qui et retreu que a la vida ja hi ha prou dolor

Veure’n més
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze