Ada Castells

Ada Castells
Biografia

Ada Castells (Barcelona, 1968) mai no s'avorreix. Li agrada posar els peus als rius gelats. A Catorze fa les seccions "Històries pintades", de relats inspirats en pintures; "Ad Libitum", dedicada a parlar de textos inspirats en obres de teatre; i "Desobediències", de contes rebels. L’any 2023 va publicar la novel·la Solastàlgia (L’Altra Editorial).

Articles
Publicacions
143
A 14 desde fa..
A Catorze des de fa
11 anys
Publicacions
«La fugida». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

La fugida

He de confessar que llavors em vaig imaginar que tornaria i que jo el perdonaria i que tornaríem a ser alguna cosa

«L'home que necessitava temps». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

L'home que necessitava temps

Va sortir de casa amb la idea de trobar una botiga i adquirir les hores que s'havia promès amb els diners del premi

«Innocència resistent». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Innocència resistent

Els qui no tenien fills potser encara no havien sucumbit a aquella porqueria, però els meus pares m'havien tingut a mi i als meus dos germans

«En viu». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

En viu

Sentir-se sol és una vergonya i ningú no ho confessa

«Single or return?». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Single or return?

Vaig entendre massa tard que tenies raó quan et resisties a una trobada definitiva

«Com em fot el capitalisme». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Com em fot el capitalisme

¿Com deuria anar, d'ego, la meva àvia? Alimentar set persones durant una guerra cansa, però entens perquè serveixes

«Oració». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Oració

Senyor, tu que ho saps tot, també saps que el que jo vull és quedar-me tot el dia a casa amb les meves frases i escriure-les de matinada sense témer l'insomni

«Elogi de la mandra». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Elogi de la mandra

Poder escriure literatura a un ritme elevat, cosa que contrastava amb la meva anterior vida de marmota de producció lenta, encara m'augmentava més l'autoestima

«Continuar». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Continuar

Resulta que l'univers va a la seva, amb o sense nosaltres i, amb els anys, cada vegada es fa més evident que és sense un mateix

«Per als ulls». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Per als ulls

I ja a l'hotel em vas confessar que no ho podies evitar, que la volies a ella, que havíem de deixar-ho

«Mazapán inèdit». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Mazapán inèdit

Va apuntar-se a un curs que es feia a Barcelona, per allò de distanciar-se de la tragèdia familiar i, de retruc, del nòvio

«Els orfes». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Els orfes

El dol seria fins i tot bonic si ens poguéssim estalviar les taules ovalades i limitar-nos a les passejades a la platja, a les llàgrimes amb els amics íntims, al repte de recordar amb tendresa

«Tinc una cosa al cap». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Tinc una cosa al cap

Tots han fugit després d'aconsellar-me que demani ajuda, que és una manera de dir-me que vagi al psiquiatre

«Final feliç». Il·lustració: Jack van Campen.
Desobediències

Final feliç

Amb el primer llibre em vaig convertir en un autor de culte quan el que jo volia era ser de masses

«La mare que el va parir». Il·lustració: Jack van Campen.
Desobediències

La mare que el va parir

M'ho va confessar entristida, ella que tantes amigues havia acompanyat a Can Brians, al cementiri o, en el millor dels casos, a la granja de desintoxicació

Veure’n més
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi