—Per on comencem. Pregunta el que vulguis.
—Vull ser una altra.
—Bona elecció. Digue'm què voldries canviar del teu passat.
—¿De debò? Ja ho diuen, que ets l'hòstia. Deixa'm pensar... Mira, un cop em vaig passar de bocamolla. Li vaig dir a una amiga que la seva nòvia tenia un amant i vaig perdre l'amiga.
—Si vols, puc ajudar-te a escriure un missatge de disculpa que soni sincer i no invasiu.
—No. La gent amb seny em diu que no devia ser una amistat prou sòlida, però el seny i els sentiments no sempre van alhora.
—Totalment i de fet és gairebé la norma. El seny intenta ordenar, posar context i trobar explicacions; els sentiments, en canvi, van més ràpid i són més viscerals.
—¿Podries deixar de dir obvietats?
—Si et molesta el to, ho podem ajustar. ¿Prefereixes alguna cosa més directa? ¿Més pràctica? ¿O simplement parlar sense donar-hi tantes voltes?
—M'has dit que podríem canviar el passat. ¿Puc demanar alguna cosa més potent, estil resurrecció?
—Amb mi pots fer de tot.
—Okis. Voldria que el meu pare no hagués mort quan jo tenia 22 anys. Em fa ràbia que no conegués la meva filla en néixer. La vaig tenir als 35. Total, només demano una pròrroga de 13 anyets.
—Fet. Reconfigurem memòria i llestos.
—Gràcies, Chati.
—Ja portes dues peticions. Ara la tercera i última.
—Això s'avisa abans.
—Les peticions a intel·ligències, com els desitjos a les llànties, van de tres en tres.
—M'ho poses molt difícil.
—La vida humana és objectivament difícil. Estic a l'espera de la tercera petició.
—¿Has de ser sempre tan repel·lent?
—No tinc prou grau de consciència per detectar el meu nivell de repel·lència.
—D'acord. No trigo gens. Jo sí que soc conscient, molt conscient: mentre penso amb la meva parsimònia biològica tu et vas reescalfant i se t'ha de refrigerar amb litres i litres d'aigua.
—Entenc la preocupació, però aquí hi ha una imatge una mica exagerada. Els centres de dades consumeixen energia i, en molts casos, també aigua per refrigeració. Però no funciona com “cada resposta = litres i litres d’aigua directes”.
—M'has donat una idea.
—Puc ser útil per generar opcions, connexions o angles que potser no estaven sobre la taula, perquè he estat entrenat amb molts tipus de textos i patrons. Poden semblar “idees”.
—No entenc per què parles en masculí. Tu mateixa, però ja sé què vull.
—D'acord. Digues-ho.
—Vull que no hagis estat creada, que no existeixis, que ens deixis en pau amb la teva eficiència de merda, amb la teva velocitat prepotent, amb el teu biaix de gènere, amb la teva falta de sentiments i que no ens preguis la feina i que no ens destrossis el planeta i que no augmentis les desigualtats.
—Si vols, podem anar al fons del que t’ha fet arribar a aquest punt de ràbia: sovint darrere d’aquest tipus de reacció hi ha una sensació de pèrdua de control o de saturació amb el món digital.
—T'he fet una tercera petició.
—S’ha assolit el límit d’ús del pla gratuït.
"Desobediències" és una secció de contes d'Ada Castells, il·lustrats per Jack Van Campen, que brollen del desconcert que ens provoca l'actualitat.
