Foto: Angel


Tot sovint penso que la meva infància

té una dolça i secreta remor d’aigua.
Parlo de la verdor d’un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l’íntim rosa
d’un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l’aire
com la pedra llançada per la fona,
de l’anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo —Virgili amicde l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos a l’era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses).

Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d’un lent crepuscle que posava
or tremolós a l’aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l’aigua en el record.

Riu en so interpreta el poema de Gerard Vergés:

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Lalo y family a maig 06, 2016 | 15:11
    Lalo y family maig 06, 2016 | 15:11
    Hermoso porma, confio en que aporte el granito de arena necesario para sensibilizar a las politicss capitalidtas y que sean capaces de entiender que en esta vida es necesario respetar al medio ambiente y a los gentes que lo habitan y lo aman como un hijo ama a un padre, y recordar que para muchas familias es su medio de subsistencia. Gracies Gerard!!
  2. Icona del comentari de: Maria Castellano a maig 21, 2016 | 00:21
    Maria Castellano maig 21, 2016 | 00:21
    Llegint al gran Gerard Vergés, et ve al pensament el nostre imponent riu al seu pas per la nostra ciutat... Majestuós, acariciant amb la seva dolça aigua la cruïlla de tantes civilitzacions, tanta cultura , tantes històries que coneixem i les que encara dormen tranquiles i amagades sota l'ombra del nostre riu Ebre al seu pas per Tortosa.

Nou comentari

El piano

Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix