Aquest diumenge 7 de febrer la Plataforma en Defensa de l’Ebre ha convocat una manifestació a Amposta, en protesta contra un pla hidrològic que podria representar la mort d’aquest paratge tan ric i ple de vida. Ens sumem a defensar el riu Ebre amb Una bicicleta blava, un poema oportú de Ramon Guillem, i amb la cançó Lo meu riu, de Joan Rovira.
Foto: Angel
Una bicicleta blava
Mon pare tenia
una bicicleta blava.
Amb ella anava
els caps de setmana
a pescar tenques i llisses
a la sèquia del port,
a la vora de l’Albufera.
També hi pescava anguiles
i, de tant en tant,
com una festa,
ens portava granotes.
Va morir jove.
El cranc maleït
va esventrar-lo.
Des d’aleshores
la cendra del cor
no ha fet sinó créixer.
Si mon pare visquera
no hi podria pescar.
Els peixos són ombres foses
en una aigua pudenta i trista.
Hom pot veure,
algunes hores funestes,
entre les canyes,
una escuma negra,
com la bilis llefiscosa
d’un fetge castigat.
De vegades,
la mort és culpa dels déus.
D’altres,
és culpa dels hòmens.
Joan Rovira interpreta «Lo meu riu»:
