La pell de brau, XXXVIII

Provarem d'alçar en la sorra/ el palau perillós dels nostres somnis


No convé que diguem el nom 
del qui ens pensa enllà de la nostra por. 
Si topem a les palpentes 
amb aquest estrany cec, 
on sinó en el buit i en el no-res 
fonamentarem la nostra vida? 
Provarem d’alçar en la sorra 
el palau perillós dels nostres somnis 
i aprendrem aquesta lliçó humil 
al llarg de tot el temps del cansament, 
car sols així som lliures de combatre 
per l’última victòria damunt l’esglai. 
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser 
si no són lliures. 
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser 
si no som lliures. 
I cridi la veu de tot el poble: “Amén.” 
 

Nou comentari