La pell del meu cos

«Balba per les teves mans calentes,/ he esbrinat la por de dir dues paraules»

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

Il·lustració: Ignasi Blanch

 

 


Jugo a fer equilibris pels racons del cos
més enllà de la imperceptible malaltia,
per damunt dels límits ja madurats de cartó.
La pell s’adorm a ritme de lentitud al percebre
inexacte el tacte xafogós de les tardes d’estiu.
Em dic per a mi sola, inquieta,
vull viure amb el cos ressonant-me
i el sentit tens a l’estómac,
aspirant un sol cop la follia de ser viva.
Balba per les teves mans calentes,
he esbrinat la por de dir dues paraules,
d’estrafer el desig de la dolcesa.
I si se m’esborra el rastre?
Escric a crits la pell del meu cos
perquè el tacte no se’m mengi mitja vida.

Laura Dalmau recita el poema «La pell del meu cos»:



 



Poema inclòs en el llibre
Solsticis en minúscula

©Laura Dalmau
©de les il·lustracions: Ignasi Blanch
©d’aquesta edició: Viena, 2010

Comentaris

    Laura Dalmau Gener 13, 2016 8:02 pm
    Gràcies per creuren la poesia i fer-la viva!

Nou comentari