El poeta és veritablement lladre de foc.
Rimbaud
De vegades el full és un gran pantà blanc
on els signes són crits, soterrat hi ha l’infern.
T’he estimat tant de ver que he volgut agraït
ser poeta i t’he dat de tot cor la meva ànima.
El festiu vaixell ebri s’ha enfonsat i el jove
de la vall amb dos tirs al costat era Déu.
Sense tu res no hauria tingut emoció
ni hauria estat tan bell açò que en diuen viure.
Je ne sais plus parler. Tot està consumat.
Més que lladre de foc, sóc la brasa d’un somni.
Foto: Mika Laitinen
Poema inclòs en el llibre Pessoanes
© Ponç Pons Giménez, 2003
© Edicions Bromera
0
0
