Quan seré un pobre mort

I si vas, mon esposa, a la soledat clara,/ no passis pena, no, que hi seré viu com ara

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Josep Sebastià Pons va néixer al Rosselló el 5 de novembre del 1886 i va morir el 25 de gener del 1962. Recordem una de les figures més destacades de la literatura nord-catalana del segle XX llegint-ne el poema Sponsae Meae.
 

Foto: Carmen Jost


Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos
en aquella garriga i vora la figuera,
que bressarà la nit amb sa remor lleugera,
lluint a cada fulla l’estel pietadós.

Quan seré un pobre mort, deixeu a l’abandó,
estepa i romaní sobre la terra amiga,
i que ragi la font en aquella garriga,
abrigant sa mirada, sensible a la fredor.

Girarà sense fressa una ombra de fullatge.
En la serenitat de la vessant salvatge,
vindran a esquellejar les cabres del matí.

I si vas, mon esposa, a la soledat clara,
no passis pena, no, que hi seré viu com ara.
La figuera i la font hi parlaran per mi.
 

Nou comentari

Blade Runner i una cançó d'amor
Escoltem un dels fragments més coneguts de la banda sonora de la pel·lícula
Més entrades...