Rastres

D'aquell que es dedicava/ a les ingenuïtats de l'amor

El novel·lista, dramaturg, poeta, pintor i cineasta Hugo Claus va néixer el 5 d’abril de 1929 a Bruges i va morir el 19 de març de 2008 a Anvers (Bèlgica). Va passar la infantesa en un pensionat de monges, fet que el va marcar i condicionar a l’hora d’escriure, enfrontant-se, amb duresa, al catolicisme. Recordem un dels escriptors flamencs més reconeguts, que ha estat en diverses ocasions candidat al premi Nobel, llegint-ne un poema del llibre El gatpenat (Columna Edicions), traduït en català per Ferran Bach.

 

Foto: www.uantwerpen.be

 

Rastres

  
 d’aquell que es va entrebancar amb la maleta
   d’un cec i un gat dalt de l’arbre
   del nom d’ella damunt la neu

Rastres
   de la vida que no va ser cap obra d’art
   de les mans massa ocupades
   i de sobte plenes de taques
   i del pàncrees masegat aquella mateixa setmana

Rastres
   de pèrdues sense retrets
   fins i tot l’heura es queda sense arrels

Rastres
   de l’abric del pare que feia de tenda índia
   i la destral de guerra trencada

Rastres
   de Mozartkugeln, tan llaminer que era,
   i d’un Milchrahmensahmenstrudel

Rastres
   de la sirena dels bombers i les 5 Megatones
   sobre Anvers i les rates que vomitaven
   dels centenars d’escoltes morts al soterrani
   del cantó de casa

Rastres
   de llàgrimes daurades d’infants: resina de xiprer
   de la tortuga esmicolada a trets

Rastres
   d’aquell que lloava les parts
   però s’aferrava al tot
   ell i el seu farcell ple de respostes

Rastres
   dels cadàvers als quals s’inflà
   d’estàtues molsoses entre els seus braços
   d’ovelles amb dents postisses

Rastres
   de les presses, i també de la innocència
   que no era el seu estil
   però va ser uns anys poeta
   no em pregunteu quants

Rastres
   del comiat, en efecte.
   comiat del Glenfiddich, el mal de queixal, les ulleres de sol,
   dels desconeguts que ploraven al llit

Rastres
   d’aquell que sovint no era on l’esperaven
   i que no es va reconciliar
   ni en la compassió

Rastres
   d’allò que va ser un poema,
   en molts casos una comparació
   i ara és un cadàver de paraules
   que s’ha de desencarcarar

Rastres
   d’aquell que es dedicava
   a les ingenuïtats de l’amor
   perquè els ulls d’ella ho esperaven

Rastres
   de la cançó enfadosa
   d’un gat pidolaire
   d’ossos de plàstic que es desplomen
   d’un mar finalment sense estrèpit

Nou comentari