Foto: Nebojsa Mladjenovic


Era per estimar-te
que em vaig fer pobre,
tots dos fugint de casa
i tu d’escola.

Tu no tenies feina i
jo em vaig fer pobre,
te’m vaig fer barraqueta i
sentírem ploure.

Vam tremolar together
hiverns duríssims
dormint a les esquerdes
dels precipicis.

I un dia ja no hi eres,
et faltava una rima
i jo que tinc les meves
no la tenia.

Els meus versos tremolen,
els has tocats tots i ara
quan tornin, si és que tornen,
la rima serà una altra,
tindrà la teva marca.




Poema inclòs en el llibre
Bes nagana

© Enric Casasses
© d’aquesta edició: Edicions de 1984 (2011)

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa