La Rodoreda poeta

la rosada que irisa un cel amarg i blau / desfà les seves perles en la claror daurada

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona el 10 d’octubre del 1908 i va morir a Romanyà de la Selva el 13 d’abril del 1983. Mostrem una de les seves facetes més desconegudes, la de poeta.
 

Foto: Albert de la Hoz

 

 

Boques de rosa i vori on dues serps lascives
continuen eternes el dolç combat d’amor,
castament devoreu les vostres flors, salives
més pàl·lides que els astres. Aquest diví licor,

fresc com la mel antiga, beveu, tristos amants,
adorables cadàvers que un sol desig confina.
Déu us pasta de fang i refeu amb les mans
de vostres flancs reials la corba que s’afina.

Retuts per la fatiga dormiu junts en la pau;
la rosada que irisa un cel amarg i blau
desfà les seves perles en la claror daurada.

Pròdigs de somnis verges no us desvetlleu mai més,
la dea de l’oblit, damunt vostre vinclada,
gelosament us sotja i us pren el darrer bes.



Mercè Rodoreda. Sonet número 13.
Publicat a la revista Els Marges número 30 (1984)

Comentaris

    Anònim Octubre 10, 2016 10:37 pm
    M'encanta aquest poema, tan emotiu i tan meravellós...

Nou comentari