Safo de Lesbos, que va viure entre els segles VII-VI aC, és la poeta per antonomàsia de la Grècia antiga i la primera poeta occidental de qui tenim notícia. Durant tota l’època antiga, va ser considerada una gran poeta, com ho va ser també Homer, i les seves poesies van tenir un èxit enorme i van traspassar les fronteres de l’illa de Lesbos d’on era originària. Safo va representar el model de la poesia amorosa i lèsbica (que li deu el nom), però en una societat tan misògina i masclista com la grega i amb el temps i la censura de l’església, la seva obra es va anar difuminant.

Safo va esdevenir un mite, per alguns santa, per altres prostituta o sacerdotessa. Ara, gràcies a la traducció d’Eloi Creus, s’ofereix en català tot el corpus poètic de Safo en vers a I desitjo i cremo (Proa), un volum que aplega uns dos-cents fragments, alguns prou llargs, d’altres només formats per una o dues paraules, reunits gràcies als papirs trobats al llarg del segle XX, però també als testimonis de diferents autors grecollatins (metricòlegs, gramàtics, rètors) que, per un o altre motiu, citaven Safo i alguns dels seus versos. L’edició compta amb una introducció del mateix Eloi Creus que posa context a l’obra i a la traducció, un epíleg de Maria Callís, i un apartat de comentaris a fragments com aquests tres que us oferim.

Foto: Catorze
Foto: Catorze


2

Vine aquí amb mi, des de Creta, a aquest temple
sagrat, aquí on s’aixeca un bosc esplèndid
de pomers, on l’encens damunt l’altar
              crema i fumeja,
on l’aigua fresca murmura entre branques
de pomers, i les roses hi fan ombra
i entre les fulles que pampalluguegen
              cau la son dolça,
on hi ha una prada que els cavalls pasturen,
i esclata de les flors de primavera,
on t’acarona, melosa, l’airina.
              [                  ]
Vine aquí, Cipris, i de bon grat deixa’m
abocar amb elegància el nèctar dintre
de copes d’or, i mescla’l impregnant-hi
              festes i riures.



31

Em sembla que és com un déu aquell home
tant és qui sigui, que et seu a la vora
i, gairebé tocant-te, escolta com
            dolça li parles
i com li rius, coqueta. De debò,
això em regira el cor, que el pit m’esqueixa,
perquè si un sol instant et miro, em quedo
            sense paraules.
S’entortolliga la llengua i el cos
me l’inunda, de cop, un foc eteri
i als ulls se m’hi ha posat un tel i em brunzen
            fort les orelles!
La suor freda em regala i tremolo
tota jo i perdo els colors com quan l’herba
s’asseca, i sento que no em queda gaire
            temps per morir-me.
Però a tot t’has d’atrevir…


94

Morta, de veritat, vull ser.
Ella m’abandonava entre sanglots,
i em cridava i em repetia:
«Quin cruel destí el que hem patit,
Safo! Et deixo, però jo no ho vull!»
I jo li responia així:
“Ves-te’n, sigues feliç, però
no m’oblidis sabent com t’aviciàvem.
I si no és així, jo el que vull
és que evoquis el que em vas dir,
i els moments bells i plaents que sentírem.
Et cenyies la cabellera
vora meu, amb tantes corones
de violetes, roses i safrà!
I al voltant del coll delicat
et posaves moltes garlandes
que enllaçaves amb flors de tota mena
i pel cos sencer t’escampaves
un ungüent amb olors de flor,
perfum esplèndid digne fins d’un rei.
I estirada damunt llits flonjos
de la delicada…
satisfeies el teu desig de noies.
No hi havia convits de noces
ni tampoc santuari o temple
d’on ens poguéssim mantenir apartades.
Ni bosc sacre ni indrets de dansa…
                                       ni el ressò…

I desitjo i cremo

Primera edició: maig del 2022.
© de la traducció catalana i l’edició: Eloi Creus Sabater, 2022.
© de l’epíleg: Maria Callís Cabrera, 2022.
Drets exclusius d’aquesta edició: Raval Edicions SLU, Proa.

Pots comprar I desitjo i cremo a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

Nou comentari

Comparteix