Irakli Kakabadze és un dels escriptors georgians contemporanis més destacats. Viu a Barcelona des del febrer del 2016, rebut pel programa Escriptor Acollit, impulsat pel PEN català. És a través de les novel·les, dels contes, de les obres de teatre i dels poemes com mostra el seu compromís social. Aquest diumenge 29 de maig, dins la Setmana de la Cultura Prohibida del Born CCM, llegirà el poema que us oferim: Saviesa catalana. Ho farà al costat del poeta Víctor Obiols i del músic Eduard Iniesta.

Foto: Paul Domenick


Saviesa catalana

Setze jutges seien junts,
fent el mal cada dilluns.
Tot cruspint carn ciutadana,
no acabaven mai la gana…

L’un es fot dèbits bancaris,
i entabana milionaris.
L’altre, sempre deprimit,
té un fill no prou ben parit.

N’hi ha un de dona histèrica:
la voldria cadavèrica.
I és el quart un niu de deutes,
tot ho gasta en terapeutes.

El cinquè ven droga dura,
als famosos, la més pura.
El sisè, nen maltractat,
riu com un gat escaldat.

El setè viu tot solet,
i el seu vici és el whisquet.
El vuitè fracassà a escola,
tots li deien: cabeçola!

El novè, sempre amb la grip,
no canviava mai el xip.
El desè s’escaquejava,
i, en clissar-lo, quequejava!

I l’onzè fou torturat
de petit, un desgraciat.
El dotzè va emmalaltir
fent judicis de botxí.

El tretzè volgué plegar,
amb el maletí a petar…
El següent, gelós d’esposa
put com una mala cosa.

El quinzè s’apujà el sou,
Jubilar-se, aquest? I un ou!
El setzè es crià a l’infern,
per’xò el criden del govern.

Però aquests jutges no sabien,
que els penjats no partirien.
A la falda i a la trona,
i els fotran a tots la dona.

Tornaran i guanyaran,
i els togats decandiran.
Els penjats tindran poder
no donant ja res per verd.

Els penjats retornaran,
i als de negre jutjaran.
Els penjats són sants patrons,
i els togats rebran carbons.

(Traducció de Víctor Obiols)


Foto: Ithaca City of Asylum

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mireu-me bé: jo sóc l'altra a maig 29, 2016 | 11:39
    Mireu-me bé: jo sóc l'altra maig 29, 2016 | 11:39
    Vaja poema patriarcal! Tots els jutges homes i les dones esposes. Això és la Saviesa Catalana? Qui ha tingut la brillant idea d'escollir aquest poema per llegir-lo en la inauguració????
  2. Icona del comentari de: thinktwice a maig 30, 2016 | 23:42
    thinktwice maig 30, 2016 | 23:42
    I si el poema estigués descrivint el masclisme de la institució judicial per atacar-lo justament...
  3. Icona del comentari de: Anònim a maig 31, 2016 | 13:07
    Anònim maig 31, 2016 | 13:07
    Fóra bo que et llegissis el poema sencer. Aquests jutges, segons tu, tots mascles, no surten gens ben parats per tot el que fan. Però esclar, com que segons tu hi ha d'haver paritat de gèneres perquè no hi hagi masclisme. Cal que la meitat dels que fan totes aquestes atrocitats siguin dones, per allò de la igualtat, oi? Doncs sincerament, a mi, com adona, ja m'està bé tal com està el poema.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix