“¿Qui és Hilda Hilst? […] ¿L’elegant escriptora de l’alta societat paulista o la senyora que mal vesteix una samarreta del Che Guevara mentre fuma, beu i parla infatigable? ¿L’hermètica poeta fascinada per la sexualitat i la mort o l’obsessionada pels àngels i la transcendència? ¿O encara la vella senyora H, literata pornògrafa carregada d’humor? ¿És una poeta metafísica, fins i tot mística, o una escriptora eròtica que busca la provocació?”
S’ho pregunta Helena González al pròleg Del desig (Prometeu edicions) que, reunint set llibres de Hilda Hilst (Jaú, 21 d’abril del 1930 – Campinas, 4 de febrer del 2004), ens obre la porta d’una de les veus més importants de la literatura brasilera contemporània. En llegim un poema (que forma part de l’obra Alcohòliques) en la versió original i traduït en català per Josep Domènech Ponsatí i Joana Castells Savall.
Foto: Gambeti
Si un dia t’allunyessis de mi, Vida — cosa que no crec,
Perquè algunes intensitats s’assemblen a la beguda —
Beu per mi passió i turbulència, camina
On hi hagi raïms i roselles negres (inventa-les)
Recorda’m, Vida: passeja el meu abric, jeu
Amb aquell que sense mi ha de sentir un buit prolongat.
Deixa-li el meu coturn i el meu abric rosso: comprendrà
Per què cal buscar coneixement en l’embriaguesa de la via manifesta.
Vaga. Jeu amb mi. Aprèn l’existència lèsbica:
L’èxtasi de jeure amb tu mateixa. Beu.
Destrossa la teva pròpia mesura.
Se um dia te afastares de mim, Vida — o que ñao creio
Porque algumas intensidades têm a parecença da bebida —
Bebe por mim paixão e turbulência, caminha
Onde houver uvas e papoulas negras (inventa-as)
Recorda-me, Vida: passeia meu casaco, deita-te
Com aquele que sem mim há de sentir um prolongado vazio.
Empresta-lhe meu coturno e meu casaco rosso: compreenderá
O porquê de buscar conhecimento na embriaguês da via manifesta.
Pervaga. Deita-te comigo. Apreende a experiência lésbica:
O êxtase de te deitares contigo. Beba.
Estilhaça a tua própria medida.
Del desig
© Hilda Hilst
© Prometeu edicions, 2018
© de la traducció: Josep Domènech Ponsatí i Joana Castells Savall
0
0
