L’escriptor nord-americà Charles Bukowski va néixer el 16 d’agost del 1920 a Andemach, Alemanya, i va morir el 9 de març del 1994 a San Pedro, Califòrnia. Va ser un dels màxims exponents del realisme brut. Hem traduït al català un poema seu adreçat als aspirants a escriptors.


si no t’esclata de ben endins,
malgrat tot,
no ho facis.
si no és que et surt sense permís del cor
i de la ment i de la boca
i de les entranyes,
no ho facis.
si t’has d’asseure durant hores
amb la mirada fixa a la pantalla de l’ordinador
o encorbat damunt la màquina d’escriure
buscant paraules,
no ho facis.
si ho fas per diners o per fama,
no ho facis.
si ho fas perquè vols endur-te dones al llit,
no ho facis.
si has d’asseure’t
i reescriure-ho una i altra vegada,
no ho facis.
si t’esgota només pensar a fer-ho,
no ho facis.
si estàs intentant escriure
com escriu qualsevol altre, oblida-ho.

si has d’esperar que et surti rugint de dins,
espera amb paciència.
si no et surt rugint mai, fes una altra cosa.
si primer has de llegir-ho a la teva esposa
o a la teva nòvia o al teu nòvio
o als teus pares o a qui sigui,
no estàs preparat.
no siguis com tants escriptors,
no siguis com tants milers de
persones que es diuen a si mateixes escriptors,
no siguis insuls i avorrit i pretensiós,
no et consumeixis en l’amor propi.
les biblioteques del món
badallen fins a adormir-se
amb gent així.
no t’hi afegeixis.
no ho facis.
si no et surt de l’ànima
com un coet,
si no és que no fer-ho
pogués dur-te a la bogeria,
al suïcidi o a l’assassinat,
no ho facis.
si no és que el sol de dins teu
et crema els budells, no ho facis.

quan sigui de debò el moment,
i si has estat elegit,
passarà per si mateix
i seguirà passant fins que et moris
o fins que es mori en tu.

no hi ha cap altre camí.

i no n’hi ha hagut mai cap més.

(traducció: Eva Piquer)

Versió original:

So you want to be a writer?

if it doesn’t come bursting out of you
in spite of everything,
don’t do it.
unless it comes unasked out of your
heart and your mind and your mouth
and your gut,
don’t do it.
if you have to sit for hours
staring at your computer screen
or hunched over your
typewriter
searching for words,
don’t do it.
if you’re doing it for money or
fame,
don’t do it.
if you’re doing it because you want
women in your bed,
don’t do it.
if you have to sit there and
rewrite it again and again,
don’t do it.
if it’s hard work just thinking about doing it,
don’t do it.
if you’re trying to write like somebody
else,
forget about it.
if you have to wait for it to roar out of
you,
then wait patiently.
if it never does roar out of you,
do something else.

if you first have to read it to your wife
or your girlfriend or your boyfriend
or your parents or to anybody at all,
you’re not ready.

don’t be like so many writers,
don’t be like so many thousands of
people who call themselves writers,
don’t be dull and boring and
pretentious, don’t be consumed with self-
love.
the libraries of the world have
yawned themselves to
sleep
over your kind.
don’t add to that.
don’t do it.
unless it comes out of
your soul like a rocket,
unless being still would
drive you to madness or
suicide or murder,
don’t do it.
unless the sun inside you is
burning your gut,
don’t do it.

when it is truly time,
and if you have been chosen,
it will do it by
itself and it will keep on doing it
until you die or it dies in you.

there is no other way.

and there never was.
JJ

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jam Malson a agost 16, 2019 | 18:00
    Jam Malson agost 16, 2019 | 18:00
    Hi ha qui fa quilòmetres corrent malgrat saber que no arribarà mai enlloc. Hi ha qui puja muntanyes malgrat saber que mai no tocarà les estrelles. Hi ha qui pinta teles malgrat saber que mai no vestiran les parets de cap museu. Hi ha qui omple l'espai de música malgrat saber que mai no l'aplaudiran al Liceu. Hi ha qui aboca la vida en fulls de paper malgrat saber que l'endemà el vent se n'endurà les paraules. I malgrat tot, ho fan. Això ho dic perquè molt em temo que l'essència d’aquest poema es troba en el vers “i si has estat elegit”. I no negaré que els elegits tenen una sensibilitat i un saber fer que no tenim els no elegits. Però aleshores, només els elegits poden córrer, pujar muntanyes, pintar teles, omplir l'espai de música o abocar la vida en fulls de paper? Humilment, penso que la immensa majoria de mortals fem allò que bonament podem. I és en el fer de cada dia on trobem la força per continuar vivint el temps que ens acompanya. Si hem estat elegits o no, tant se val!

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix