Foto: Cinzia A. Rizzo

Ens vam estimar com els ocells a les cireres:
fins als pinyols.

Però ara empenyo rost amunt records
fets pedra enorme roc
rodoladís. Camí gastat
del cràter. I al cim
les mans escàpoles.

Els dies passats,
fruita que no pot tornar als arbres.

La memòria és un ocell
amb tot el cel volat.




Poema inclòs en el llibre
Llei d’estrangeria

© Manuel Forcano
© Proa, 2008

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a abril 18, 2016 | 11:24
    Anònim abril 18, 2016 | 11:24
    Manuel Forcano és un dels millors poetes de la literatura catalana actual
  2. Icona del comentari de: Alícia 1993 a abril 19, 2016 | 13:51
    Alícia 1993 abril 19, 2016 | 13:51
    Fruita, Manel, estiu, el sant Josep, el ball a la hafila... Ara només malsons al telenotícies.

Nou comentari

Comparteix