Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,/ a poc a poc i amb molta confiança

Foto: Annalisa Turolla


Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
 
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
 
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
 

Nou comentari

Luis Claramunt o l’eterna recerca del tresor de la pintura
La Fundació Vila Casas reivindica l’obra d’un artista inclassificable i “maleït” en una exposició
Més entrades...