Tinc un bony al pit

Fa encara no dos anys, la Rosa Grau va entrar un dia al CAP de Martorell i en va sortir, després d’un viatge d’anada i tornada a l’hospital, a l’espera d’un SMS que li havia de condicionar el futur.

Aquella nit, mentre esperava una son que no arribava, va escriure un poema. Va ser el primer de molts que van anar sorgint durant un procés que va engegar amb uns primers resultats esperançadors, esvaïts aviat per un diagnòstic de càncer de pit al qual van seguir dues intervencions i un triple tractament final. En acabar el tractament, al primer poema se n’hi havien afegit 57 més.

Per fer companyia a cadascun dels poemes, la Rosa va dibuixar 58 il·lustracions al carbó i tots plegats –poemes i dibuixos– és van convertir en un llibre: Tinc un bony al pit (Dracmaycat edicions, 2017). En aquest poemari trobareu por i calma, incertesa, angoixa i pau, dolor i alegria, ràbia, il·lusió, desconcert, esperança però sobretot, com diu l’exhortació de comiat de la contraportada, hi trobareu amor i vida.

A continuació us oferim alguns dels poemes i el vídeo que va gravar i editar la Nina, la filla de la Rosa, en què 58 dones els reciten tots, des del primer fins a l’últim.

6

Un temps no viscut amb un final incert
Un temps
Atrapat dins un globus que deixaré anar
a poc a poc
i com inflat d’heli volarà
amunt amunt
i el perdré de vista

11

Objectius pendents
estrafets pel temps
Regal per al cos
temps de repòs
El que quedava pendent
es va posant al corrent
Temps d’espera aprofitat
tomaqueres
al balcó del costat

18

D’ençà que em llevo
fins que me’n vaig a dormir
jo
i el meu càncer

23

M’ha caigut
el pèl del cap
i del pubis
i de les cames
i de les cuixes
Tinc pèls als braços
a les patilles
i a les celles
que no sé si cauran
Pelada i suau
em poso al llit cada dia
quan em desperto
estic igual

25

Passen els dies
passen les setmanes
passen els mesos
la cura se’m fa llarga
llarga per mi
i llarga per als altres
ho noto
i ho sento molt

34

S’ha fet de dia
s’ha fet de nit
espero sola
sentir un hola
per plorar

Sento en la malaltia
sento en la cura
del dia a la nit
la soledat d’un vellesa
que està per venir

Futur

35

Enfeinada a viure
sincronitzava el temps
El tibava com xiclet
ignorant els límits físics
i la rigidesa fràgil de l’humà
Quan el cos s’espatlla
les rutes traçades
es trenquen precipitadament
esborrant parcialment
els mapes dibuixats
Madura la ment
envelleix el cos
De quatre milions de camins
En tria un
Els tria tots
i tiba

43

Pit-roig
i cadernera
que canta mentre crema
tengo las manos muy frías
diu a mode de salutació
o a mode de demanar permís
per començar a tocar
Ara parlen entre elles
són tres
molt joves
diuen posterior
o anterior
o frontal
o cranial
depèn del dia
vuitanta-nou
noranta
o zero trenta
a vegades no diuen números
te falta
te paso
i desplacen la meva carn
d’un costat a l’altre
per l’esquena
o per les espatlles
ya
ya
plaqueta
s’obren els llums
acció!