Foto: Irudayam



Tinc un gos que em va al darrere
des de fa molt de temps.
És pollós i afamat
i camina amb la llengua fora
vessada cap a un costat.
Porte anys mirant-lo de reüll,
d’ençà que em persegueix,
tot just després de mossegar
ma mare.
Una queixalada bruta al pit.
Insistent, fins que la va matar.
Des de llavors que em camina al darrere
amb ulls de fam, i proximitat variable.
També la temor que li tinc
és variable.
Però per si de cas, li entra la gana
i en un atac impacable
em mossega a mi,
vaig a escriure ara tots els poemes
que després no poguera.
Ara escriuré la por
de tindre’l rondant-me.
Ja escriuria després
el dolor del mos al pit.

Del poemari «La farina que admeta», d’Alba Camarasa, publicat per Editorial Germania

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix