Neus Català va néixer el 6 d’octubre de 1915, ara fa 100 anys. La felicitem amb un poema de Joana Raspall.
Mercè Arànega interpreta Neus Català al Kursaal de Manresa. Foto: Ruano – Carreras
Duc un vestit antic de seda forta
que, de tant dur-lo, m’ha emmotllat la pell.
El gest més ferm queda travat per ell
i el crit més viu fa so de fulla morta.
Em cansa forcejar en la lluita vana
de retrobar el mot just, l’acord real.
El vestit vell m’estreny fins a fer mal
i tremolo del fred que m’encomana.
Enyoro la nuesa beneïda
que em deixava indefensa en el neguit,
quan tot podia ser viscut i dit
al compàs jove que no té cap mida.
Sota la pell del meu antic robatge
sóc viva, malgrat tot, i sóc rebel,
i amb els que lluiten forjo el mateix cel
de llibertat, des del meu esclavatge.
Joana Raspall, El vell vestit.
«El convidat», d’Albert Om, amb Neus Català:
Fragment de l’obra «Un cel de plom»:
Neus Català, vestida com al camp de Ravensbrück.
