Sensibilitat i creativitat. Poetes d’avui i d’ahir. La veu de l’actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. Format per 14 poemes, és una forma d’impulsar i homenatjar l’ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.


Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.

—Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;

i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un terrat.

I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles.

I després l’adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: —Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l’esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l’escola.

I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,
posat a taula.
I l’escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera
si m’aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m’espera:

—Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mercè Carner a febrer 22, 2017 | 22:13
    Mercè Carner febrer 22, 2017 | 22:13
    Molt tendre!!!
  2. Icona del comentari de: Natalia Iriarte a febrer 25, 2017 | 20:34
    Natalia Iriarte febrer 25, 2017 | 20:34
    Un poema brillant i a la vegada esfereidor, qué combina enyorança, il.lusio i color, ara més color...
  3. Icona del comentari de: Anònim a febrer 25, 2017 | 22:08
    Anònim febrer 25, 2017 | 22:08
    Emocionant
  4. Icona del comentari de: Anònim a febrer 26, 2017 | 15:21
    Anònim febrer 26, 2017 | 15:21
    Quina delicadesa. Fer-nos veure els petits detalls que ens passen pel davant sense mirar.....gràcies poeta. Gràcies Carles
  5. Icona del comentari de: Anònim UNA MARE a febrer 26, 2017 | 15:42
    Anònim UNA MARE febrer 26, 2017 | 15:42
    Resignació, tristesa, és lo que sento al sentir la veu calida i dolça de la Sílvia Bel, llegint aquest trist poema.
  6. Icona del comentari de: Mónica Pin Álvarez a febrer 26, 2017 | 21:59
    Mónica Pin Álvarez febrer 26, 2017 | 21:59
    Des de el llit d’un hospital, sempre tenim temps de pensar e imaginar moltes coses de la vida, i sempre som plenes de tendresa. Demà pot ser que tots estiguessin aixecats i contens, per veure de nou tot un paisatge d’arbres, flors i ocells contant per tu. Bona nit.
  7. Icona del comentari de: glòria olivella a març 01, 2017 | 16:55
    glòria olivella març 01, 2017 | 16:55
    Val més enyorar el demà i no pas l'ahir que ja no podem canviar per molt que el trobem a faltar. Gràcies, Salvat-Papasseit.

Nou comentari

Comparteix