Els ulls del retrovisor

«i el somriure d’un cos que està molt lluny/ del que sempre s’ha dit de la bellesa»

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

El 3 de desembre és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. El commemorem amb un poema de Joan Margarit, «Els ulls del retrovisor», dedicat a la seva filla Joana. Els versos de Margarit esquerden els cànons de la bellesa i n’esbossen una nova definició.
 

Foto: couleurs gm


Ja estem acostumats els dos, Joana,
que aquesta lentitud,
quan recolzes les crosses i vas baixant del cotxe,
desperti les botzines i el seu insult abstracte.
Em fa feliç la teva companyia
i el somriure d’un cos que està molt lluny
del que sempre s’ha dit de la bellesa,
la penosa bellesa, tan distant.
L’he canviat per la seducció
de la tendresa que il·lumina
el buit deixat per la raó al teu rostre.
I, quan em miro en el retrovisor,
no veig uns ulls senzills de reconèixer,
perquè hi brilla l’amor que hi han deixat
tantes mirades, i la llum, i l’ombra
del que he vist, i la pau que reflecteix
la teva lentitud, que és dins de mi.
És tan gran la riquesa que no sembla
que aquests ulls del mirall puguin ser els meus.

Joan Margarit. Poema inclòs a l’antologia Els primers freds

Joan Margarit explica i recita el poema «Els ulls del retrovisor»

Comentaris

    Anònim Desembre 3, 2015 9:21 am
    Sempre m'agraden els continguts de CATORZE Cultura Viva però el poema de Joan Margarit recitat per ell, ha estat un descobriment per a mi. Gràcies CATORZE, i enhorabona per la vostre feina!
    Anònim Desembre 4, 2015 6:13 am
    Crec que, quan consegueix possar-m'hi a la pell dels personatges, l'escriptor és genial... Aquest poema l'he viscut desde la part més sensible, més íntima de la meva pell. Gràcies Joan Margarit
    Anònim Octubre 28, 2019 10:57 am
    Aquest poema és dels pitjors que he llegit.

Nou comentari