Mare Batec (Voliana Edicions) és un poemari escrit per Rosa Maria Arrazola que parla de les dones a qui, durant la dictadura franquista, els van robar els fills que acabaven de parir. Us n’oferim dos poemes.
Usted no ha tenido ninguna hija
Hagués escrit a un déu comprensiu,
li hagués explicat amb versos trencats
que mai no ha existit la poesia.
Que no era boja, que l’havia vista,
que el món era un puig esquerdat.
Que li havia comptat els dits
i li havien agradat les seves ungles,
que les injeccions no curaven malsons,
que cap sedant no l’abocaria a l’oblit infinit.
Que era la seva carn, que el cor feia punxades,
que mai més les albes serien de llum,
que cada dia es faria la mateixa pregunta,
que els mugrons encara eren plens de llet,
sempre, tota la vida, serien plens de llet per ella,
que l’havia batejada en tots els somnis que ha tingut.
Que la pluja ofega, que l’aigua de la vida
no és arrel per a tothom,
que la volia amorrada al mugró
xuclant la llet que li devia.
No gaire lluny i lluny del tot
L’esperaven,
volien una nena perquè n’havien perdut tres.
No semblava que fossin mala gent,
n’ignoraven la màfia, el tràfic de nadons,
van donar-li una escola i aliment,
i mai no van saber d’un altre món.
A la mateixa ciutat, no gaire lluny,
segueixen esperant-la els altres pares,
la van tenir un desembre dels 60
i tampoc no eren mala gent
no van donar ni escola, ni aliment
i ara no són els avis dels seus néts.
© Rosa Maria Arrazola
© Voliana Edicions, 2020
