Com el vent

érem un arbre que creixia/ amb destrals a les arrels

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

Foto: las – initially



Com el vent que es menja per les puntes 
les banderes, així vam començar 
a desestimar-nos. 
I quin espectacle el nostre, 
fabricant debades una esperança 
rere l’altra. 

D’aquests anys, sí, 
queden alguns bells records, 
espases que brillen 
fins en les tenebres. 
Però ara ho veig clar: 
érem un arbre que creixia 
amb destrals a les arrels. 

Quantes vegades  
se m’ha esborrat aquest poema  
per les llàgrimes.


 




Ciència exacta
Premi Miquel de Palol 2014


© 
Manuel Forcano, 2014
© d’aquesta edició: Raval Edicions SLU, Proa
 

Comentaris

    Pilar Figueras Kallenberger Juliol 24, 2016 8:37 pm
    Un poema precios!

Nou comentari

La Mercè fa 150 anys
Descobrim qui tocarà als concerts organitzats per Estrella Damm a la festa major barcelonina
Més entrades...