Veu per a un fill no nat

Jo somiava els braços de carn teua/ com dues branques de dolçor pregona

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

La poeta Maria Beneyto i Cuñat va néxer a València el 14 de maig del 1925 i va morir, també a València, el 15 de març del 2011.
 

Foto: Marvin Girbig



Fill meu remot, el no nascut de mare, 
el no arrelat a aquesta carn de dona, 
mai no engendrat, presència no viscuda, 
jo et demane el silenci, jo no et cride…

He nascut massa vella. Vinc de l’ombra 
i ja et portava al si l’ànima meua 
quan la claror em va ferir els passos. 
Vaig vindre amb tu, dual ja per a sempre.

Quin núvol vares ésser en els muscles 
de la infantesa meua no esclatada! 
(Ara et pregunte des de lluny per ella: 
¿es va creuar amb tu, la vares veure?)

El nostre encontre —quan?— fon un misteri. 
Jo somiava els braços de carn teua 
com dues branques de dolçor pregona, 
o com dos istmes de la llum quallada.

Però també et sentia fet cadena 
al meu coll, fet d’amor que asfixiava. 
Et sentia avançar cap al meu viure 
interposat entre les veus dels altres…

I en mi romans, fet mur en l’invisible, 
tancant la meua porta a l’abraçada, 
gelós de l’home que podria dur-te 
des del teu fons, des del llimac a l’aire.

Ai fill, ai mort, ai ànsia meua viva! 
Què vols de mi, què dius que he de donar-te? 
Quina animàlia ets dins de ma vida 
devorant-me feréstec la tendresa?

Allunya’t ja de mi, fill de silenci, 
deixa’m ja sola, sense pes, crescuda. 
Als llimbs d’infants nonats, pot ésser trobes, 
companya i aguardant-te, ma infantesa. 



Maria BENEYTO, Poesia (1952-1993), Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1997. 

Nou comentari