Des de 2010, el PEN Català conceideix el Premi Veu Lliure, que vol denunciar les situacions en què les llibertats artístiques són violades i de reconeixement del coratge de tots aquells que les defensen en situacions difícils. Des de llavors, la distinció ha recaigut en dotze dones i homes literats, periodistes, autors de novel·la gràfica o cineastes que han patit persecució, amenaces o exili a causa de les seves idees, i que han defensat de manera destacada els valors de la llibertat.
Des de la seva creació, el Premi Veu Lliure a reconegut la tasca de l’escriptor i periodista cubà Normando Hernández González; l’escriptor en llengua amazig Salem Zenia; l’escriptor txadià Koulsy Lamko; Easterine Kire, escriptora nascuda a l’Índia i exiliada a Noruega; el col·lectiu de docents de les Illes Balears; l’escriptor eritreu Dessale Berekhet, el periodista, guionista i director de cinema documental Ahmad Jalali Farahani, d’Iran; l’escriptora i activista turca Zeynep Oral; l’editora, traductora i activista xinesa Tienchi Martin-Liao; el dibuixant guineà Ramón Esono Ebalé, el periodista marroquí Ali Lmrabet; l’escriptor i periodista kurd Behrouz Boochani; i la traductora i escriptora Mireille Gansel.
Victoria Lomasko, Premi Veu Lliure 2022
El guardó d’enguany, per decisió de la Junta del PEN Català i a proposta del seu Comitè d’Escriptors Perseguits, ha estat atorgat a l’artista russa Victoria Lomasko, per la valentia amb què ha mostrat les “altres Rússies”, les que s’oposen al règim totalitari de Vladimir Putin. El PEN Català ha valorat el coratge amb què el seu periodisme gràfic mostra unes realitats molt diferents de les del discurs oficial del règim de Putin.
Victoria Lomasko (Serpukhov, 1978) ha fet del reportatge gràfic, també anomenat periodisme il·lustrat, la seva manera de retratar la realitat de Rússia i de l’antic espai soviètic. Amb dibuixos fets en directe i amb textos explicatius s’allunya del discurs oficial del règim i presenta una història molt diferent. Altres Rússies (Godall Edicions, 2020, traducció de Marta Nin) va ser el primer llibre que se’n va publicar en català, un volum on retrata els col·lectius bandejats i els que s’oposen al règim. Després vindria L’última artista soviètica (Godall Edicions, 2022, traducció d’Arnau Barios), que retrata la diversitat cultural de l’antic espai soviètic, negada pel discurs oficial que defensa la russificació i l’opressió de les minories i les manifestacions a Bielorúsia contra el règim de Lukaixenko així com les manifestacions a Moscou amb motiu de les eleccions.
Lomasko va ser a Barcelona durant la darrera edició de La Setmana del Llibre en Català, que va tenir lloc el passat mes de setembre. Hi va presentar L’última artista soviètica, primera edició del llibre en qualsevol país i en qualsevol llengua, cosa que ha propiciat un lligam especial entre l’autora i Catalunya. El PEN Català confia que, una vegada concedit el premi, pugui convidar Victoria Lomasko a Catalunya, amb col·laboració amb altres entitats, durant el primer trimestre de 2023. Serà l’ocasió de reconèixer-li de manera directa els mèrits que l’han feta mereixedora del Premi Veu Lliure.
Una premiada a l’exili
Des de la creació del Premi Veu Lliure –excepte l’any 2020, a causa de la pandèmia–, tots els guanyadors o guanyadores han pogut desplaçar-se per recollir-lo i han participat en diversos actes arreu del domini lingüístic català. Aquest 2022, però, l’acte de lliurament ha quedat en suspens ja que Victoria Lomasko es troba exiliada a Alemanya, sense haver pogut accedit a la condició d’asilada. El Premi, doncs, és també un acte de denúncia de la política restrictiva dels països de la Unió Europea a l’hora de concedir asil a les persones que fugen de la repressió del règim de Putin, una restricció que han patit i pateixen també els que fugen d’altres dictadures i d’altres guerres.
Ateses les circumstàncies, l’acte de lliurament s’ha convertit en una roda de premsa en línia en què Lomasko ha assenyalat la importància de rebre un premi com el Veu Lliure, “perquè no tothom està preparat per fer coses per les persones amb passaport rus, independentment del que aquestes hagin fet a la seva vida”. També s’ha lamentat que moltes persones han donat l’esquena a persones d’origen rus i ha volgut agrair el suport i ajuda de la seva editora en català, de Godall Edicions, i als seus editors en altres llengües, que han vist més enllà del seu passaport, i l’han valorat com artista i escriptora.
