Volts de Nadal

I vent i fred s'ajeuen del món en el llindar

Arxivat a: Nadal, Poema, Poesia, Biblioteca
Foto: Beatriz Pérez Moya
Foto: Beatriz Pérez Moya


El fum de cada casa és com una encantada
columna; el sol somriu i no gosa esclatar;
al cel s’hi empereseix dolcíssima ramada
i vent i fred s’ajeuen del món en el llindar.

Ni es mou, mentre s’encenen els fruits de l’arboçar,
el pi, tothora jove, de gràcia ben cossada;
als morres de la mula i el bou lluu la rosada,
i el bell encens que en brolla mig no se’n vol anar.

Un àngel posa avui, invisible en son vel,
una mica de gust d’infantesa i de cel
al mató de la plata i la mel de la gerra.

Els núvols passen baixos, amb endemigs de blau;
de sota els arbres puja, brandant, boira suau:
es mesclen els alens del cel i de la terra.





Poema inclòs a la secció «Les estampes» d’El cor quiet, publicat el 1925.

Nou comentari